Eixim als carrers per defensar este bé públic i finit que NO POT SER PRIVATITZAT, CONTAMINAT, NI MALBARATAT
Amb motiu de la setmana de lluita contra la Ramaderia Industrial, la Plataforma STOP Ganadería Industrial, Acció Ecologista-Agró, Ecologistas en Acción, Joventut pel Clima, YCS Valencia, Extinction Rebellion i Amigues de la Terra han redactat i signat el manifest que compartim a continuació. A més, han convocat una concentració el pròxim diumenge, 17 de desembre, per a mostrar entre totes solidaritat amb els centenars de pobles del País Valencià i la resta de l’estat espanyol que veuen com la seua salut i la terra que habiten està sent venuda, contaminada i degradada pels grans conglomerats de l’agronegoci.
L’aigua és un bé comú, públic i finit, essencial per a la vida d’animals, vegetals i ecosistemes interdependents. Conservar la qualitat i quantitat d’este recurs hauria de ser prioritat. Lluny d’això, i a pesar de la seua escassetat dins del context de canvi climàtic en què ens trobem -gairebé el 15% del territori es troba en emergència per falta de disponibilitat- és objecte de grans especulacions.
En este sentit, totes sabem que l’aigua està sent gestionada de manera nefasta en favor de forts interessos econòmics, tensant així el present i futur de totes i tots. Està sent contaminada, privatitzada i malbaratada.
Actuacions que ens han dut a esta situació:
Podríem dir que la primera circumstància és la sobreexplotació dels aqüífers, en molts casos permesa per les diferents confederacions hidrogràfiques, tenint en compte que qualsevol recurs hídric que sol·licite l’activitat econòmica ha de ser aprovat per este organisme. Al respecte cal assenyalar que s’han destinat quantitats desorbitades a grans productors i empreses agràries que han copat pràcticament el total dels recursos. Convertint així a Espanya en la principal productora de fruites i hortalisses d’Europa i en la setena del món, malgrat que les dues terceres parts del nostre territori són àrides o semiàrides. A això se suma, d’una banda, la tendència a convertir zones tradicionals de secà en cultius de regadiu, i d’altres, es clausuren els pous il·legals, que amenacen amb el col·lapse dels sistemes hídrics.
La segona circumstància és l’aparició i la potenciació d’activitats extractivistes, altament consumidores de recursos en zones on escassegen. Ens referim a negocis com la mineria, per cert, en plena expansió per la necessitat de materials crítics, o com l’agricultura i la ramaderia intensives. Pel que fa a la ramaderia industrial, per exemple en Espanya, la del porcí o aviària han crescut de manera desmesurada duplicant-se els darrers anys.
<<España s’ha convertit en el primer productor d’Europa de porcí>>
La tercera és la contaminació creixent provocada precisament per estes activitats extractives, concretament per l’agricultura i ramaderia intensiva. Els adobs i pesticides que s’utilitzen per alimentar el bestiar amb medicaments i antibiòtics fan dels purins un còctel químic que amenaça la nostra salut i la salut pública. La dificultat i la manca d’estudis per posar en relació directa algunes d’estes substàncies amb malalties, atorguen de fet impunitat als productors. Vora el 45% del territori compta amb masses d’aigua en mal estat, un 23% de les subterrànies contaminades per nitrats. Estem veient com els grans conglomerats de l’agroindústria guanyen mentre nombrosos municipis es veuen obligats a abastir-se d’aigua embotellada.
La quarta circumstància està relacionada amb les plantes de biogàs, que lluny de les conviccions imposades, no són la solució. El biometà no és una energia verda, no planteja un canvi de model sinó que el cronifica. És una tecnologia dependent de les deixalles de l’agroindústria i de fangs. Tenim, per desgràcia, casos com el de Balsa de Ves, fins on arriben residus de tota la geografia espanyola. Les plantes de biometà no són la solució al problema, necessitem un altre model ramader que respecte el territori, l’aire, els sòls i els ecosistemes.
QUÈ SOL·LICITEM ES DUGA A TERME PER LA CONSELLERIA D’AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA
- Un control eficaç sobre les activitats agrícoles i ramaderes restringint de manera efectiva l’ús de fertilitzants, plaguicides i promovent activitats sostenibles i limitant l’agronegoci.
- L’elaboració d’un pla per a la reducció progressiva de la cabana ramadera en intensiu.
- La detenció immediata de les concessions d’aigua per a regadiu de llenyosos en les zones àrides. Així com la no renovació de les concessions fins a obtenir una millora quantitativa dels aqüífers, no aplicant mesures de control sinó de reversió de la situació.
- Un augment del nombre de mostrejos efectuats per a l’anàlisi de la qualitat de les aigües subterrànies i superficials.
- L’aplicació de polítiques eficaces encaminades a la democratització en l’ús de l’aigua i de la propietat de la terra.
- L’establiment d’una moratòria estatal i/o moratòries regionals a la ramaderia industrial d’almenys cinc anys: ni explotacions noves ni ampliacions de les existents, moratòria sense excepcions.
Manifestació contra la ramaderia intensiva i per a la protecció de l’aigua
Finalment, vos convidem a clausurar la setmana de lluita contra la ramaderia industrial amb una concentració convocada per la Plataforma STOP Ganadería Industrial, Acció Ecologista-Agró, Ecologistas en Acción, Joventut pel Clima, YCS Valencia, Extinction Rebellion i Amigues de la Terra.
L’acte tindrà lloc este diumenge, 17 de desembre, a les 11.30 hores en la Plaça Manises (enfront del Palau de la Generalitat Valenciana). Vos esperem!!!
A través d’este enllaç pots accedir a tota esta informació en castellà i adherir a la teua associació al manifest.
També pots ciberactuar i signar la petició de Greenpeace ¡Macrogranjas NO!
