Carta oberta a la consellera d’Agricultura
Estimada consellera, en els últims dies els mitjans de comunicació s’han fet eco d’una intervenció de la Fiscalia de València preocupada per la “gravetat del mal a l’equilibri i sostenibilitat mediambiental” de l’Albufera a causa de l’alarmant descens del nivell de l’aigua en la llacuna. Ens crida l’atenció que, davant estos fets, la seua conselleria no haguera pres cap iniciativa sobre este tema. No considera rellevant esta qüestió que preocupa a la Fiscalia? Pensa que és només una serp d’estiu alimentada pels mitjans de comunicació?
El representant de facto dels agricultors arrossers ha admés que van manejar els nivells de la llacuna pensant exclusivament en les necessitats del cultiu de l’arròs. Considerem que les aproximadament 14.000 hectàrees d’arrossar del parc natural són fonamentals per a la seua pervivència. I així ho hem demostrat oposant-nos, en el seu moment, a la seua transformació o donant suport activament a les subvencions europees al cultiu. Però, discrepem totalment que l’interés agrícola haja de prevaldre absolutament sobre els interessos mediambientals, pesquers, recreatius…
Senyora consellera, el seu departament, a més a més d’Agricultura (en primer lloc, la qual cosa és tota una declaració de principis i, tot cal dir-ho, una decepció) té com a subtítols els d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica. És per estes responsabilitats subalternes per les quals requerim la seua intervenció perquè, com més prompte millor, s’elaboren el Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG) i les Normes de Gestió Xarxa Natura 2000 que, inevitablement, han d’incloure un Pla de Gestió Hídrica. No és presentable reclamar en declaracions als mitjans de comunicació més aigua i més regulacions sense haver complit els deures propis.
Cal recordar que l’anterior PRUG es va aprovar en 2004 amb una vigència de 8 anys. La intervenció davant els tribunals d’Acció Ecologista-Agró va aconseguir, en 2012, una sentència del Tribunal Suprem (TS) declarant nul·la la zonificació plantejada pel PP. És a dir, l’intent d’especulació urbanística amb Blasco i Urdangarín per mig.
El Govern del Botànic I no va mostrar gens d’interés, durant 4 anys, a elaborar la seua pròpia normativa. El Govern del Botànic II ha posat com a eix principal del seu programa la política ambiental, sensu lato, encara que després haja trossejat, dispersat i repartit, les competències. Ens sorprén la quantitat de nouconversos que, al rebuf de la preocupació social, s’han ficat de ple a gestionar responsabilitats d’esta índole sense que en les seues biografies conste la més mínima intervenció en este terreny. Benvinguts i benvingudes!
Des de la Comisió de Territori d’AE-Agró apel·lem, doncs, a la coherència, per a reclamar el seu desembarcament en el primer parc natural valencià.
