Voluntaris compromesos pel medi ambient

Arrel de la web > Notícies > Opinió > L’Acord de París perpetua el model del carboni

Pam a pam

L’Acord de París perpetua el model del carboni

Este compromís internacional contra el Canvi Climàtic naix ferit de mort

dijous 24 de desembre de 2015, per  AE-Agró

Els nostres representants en la Comunitat Internacional han treballat intensament en l’elaboració de l’Acord de Paris que està pendent de la seua firma en New York i de la seua ratificació pels Estats. No entrarà en vigor mentre cinquanta-cinc Estats responsables del cinquanta-cinc per cent del total de les emissions no hagen depositat els seus instruments de ratificació. Si ens poden valdre les lliçons depreses, el Protocol de Kioto es va adoptar en 1997 però no va entrar en vigor fins a set anys després, i els seus resultats han sigut més prompte escassos a la vista dels informes del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), que indiquen que les emissions, lluny de disminuir, no han parat de créixer.

Tota convenció internacional part de la concepció del Dret Internacional com a ordenament essencialment dispositiu en el que persistix la sobirania estatal com a fonament bàsic. En eixa línia, l’Acord consagra la voluntarietat com a motor de la iniciativa de l’aplicació de mesures de mitigació d’emissions, i deixa en mans dels Estats, de la seua ambició altruista, la determinació dels seus objectius de reducció d’emissions i, inclús, la determinació de l’any de referència sobre el qual cadascun fixarà els seus propis límits.

Com a bestreta del fracàs d’un Acord que naix ferit de mort i ens manté enganxats a l’economia del carboni, el propi text assenyala la preocupació de les Parts per a aconseguir l’objectiu de mantindre l’augment mitjà de la temperatura mundial per davall de 2ºC, i reconeix que es requerirà un esforç de reducció de les emissions molt major que el que suposen les contribucions previstes per cada Estat.

De les lliçons depreses també podem deduir que els Estats podran recórrer en qualsevol moment a l’excusa de la inactivitat nacional per la inactivitat global, com ja va fer Holanda al contestar la demanda de l’associació mediambiental URGENDA.

En definitiva, l’Acord posa de manifest la divergència d’interessos entre països desenvolupats i en desenvolupament, els productors d’energia fòssil i els titulars de la tecnologia, referint-se a l’adopció d’estils de vida i pautes de consum i producció sostenibles com a clau per a la solució del problema, però guiant-se per a la implantació dels objectius pels principis de les responsabilitats comunes però diferenciades i de les capacitats respectives, a la llum de les diferents circumstàncies nacionals.

París no ha fecundat un acord “vinculant” sinó una convenció esclava de les sobiranies nacionals, que conscientment han exclòs l’obligatorietat amb el consentiment de tots perquè a tots beneficia.

Un Acord còmode per als Estats que estan facultats per a modular el seu compromís per les circumstàncies nacionals que inclouen, en moltes altres, el temor al Decreixement, la pèrdua de Producte Interior Brut, l’increment de la Prima de Risc o la necessària Eradicació de la Pobresa, que s’anomena tangencialment en el document i pareix una traïció del subconscient.

Ara ja ho sabem: el Canvi Climàtic depén dels Estats mentre que de la Comunitat Internacional no podem esperar una altra cosa que una invitació a participar en l’espectacle.

Salvador Martínez Tarín, advocat de la Comissió Jurídica d’AE-Agró.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ


Veure en línia : Canvi climàtic, mosquits i pins

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n’esteu, escriviu a continuació l’identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d’ inscriure’s.

Connexióinscriure’scontrasenya oblidada?