Voluntaris compromesos pel medi ambient

Arrel de la web > Col·lectius > València en Bici > Amabilitat i respecte

València en Bici

Amabilitat i respecte

Conviure significa “viure amb els altres”, la qual cosa requerix certs esforços però també reporta recompenses

dimecres 5 de setembre de 2018, per  AE-Agró

Migdia a mitjan agost, la ciutat està pràcticament deserta i el trànsit es reduïx a la seua mínima expressió. Sota un Sol sense pietat un termòmetre publicitari marca els 38°C. En un encreuament d’una avinguda, quasi sense cotxes ni vianants, un ciclista espera pacientment que el semàfor es pose en verd. Eixe sóc jo. Hi ha qui em diu que la meua actitud és exagerada i que tampoc no passa res per botar-se alguns semàfor de tant en tant. Solc contestar que mentre algú des d’un balcó, una vorera o un altre vehicle ens estiga observant hem de ser exemplars, especialment si eixos que ens miren són menors. Per descomptat, també ho faig per la meua pròpia seguretat, doncs moltes vegades creiem que no passa res i sí que passa.

Personalment no vull continuar contribuint a la mala fama que sens dubte no mereixem i que a més a més ens perjudica enormement com a col·lectiu. Després està l’efecte arrossegament, que ve a ser la invitació a la tragèdia de qui ve darrere i que per simple imitació seguix els passos de l’infractor. També és cert que amb una menor velocitat dels automòbils en la ciutat, molts d’estos accidents per imprudència tindrien unes conseqüències menys greus. Al cap i a la fi, tot el món està exposat a l’error i no per això mereix morir o resultar greument ferit.

Si em pregunten concretament per la revolució del ciclisme urbà diré que entre les ferramentes fonamentals per a provocar la desitjada transformació de les ciutats estan sens dubte l’amabilitat i el respecte. La combinació d’amabilitat i respecte usades de forma massiva ens obri tantes portes i possibilitats que només algú desmanotat és incapaç de no adonar-se.

Amabilitat i respecte per a i amb la resta de la ciutadania i respecte cap a les normes establides. Que no ens agraden les normes per pensar que estan fetes a la mesura del trànsit? Jo també ho crec, però davant de tal qüestió la resposta és senzilla: organitzem-nos i treballem per a adequar-les o canviar-les, però despreciar la seua pràctica no sols és absolutament inútil, sinó que pot considerar-se un perfecte exemple d’individualisme insolidari. Eixe semàfor que tu et botes o eixe pas de vianants que no respectes, retorna i cau com una llosa sobre la resta de la comunitat ciclista en forma de mala fama i indesitjables tòpics.

Conviure significa “viure amb els altres”, la qual cosa requerix certs esforços però també reporta recompenses. L’esforç en el nostre cas consistix a practicar un ciclisme conscient, atent i responsable. La recompensa són els gestos d’agraïment i les mirades còmplices de vianants, d’altres ciclistes i inclús de conductors. Per descomptat també té la seua recompensa el saber que amb la nostra actitud estem creant una ciutat més amable, més cordial i més segura.

Fernando Mafé, membre de València en Bici-Acció Ecologista Agró.

*Este article va ser publicat per Ciclosfera el 3 de setembre de 2018.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ


Veure en línia : València necessita un Pla Director de la Bicicleta

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n’esteu, escriviu a continuació l’identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d’ inscriure’s.

Connexióinscriure’scontrasenya oblidada?