Voluntaris compromesos pel medi ambient

Arrel de la web > Comissions > Forestal > El conte de la vaca forestal

Comissió Forestal

El conte de la vaca forestal

Article d’opinió del nostre company Carles Arnal

divendres 14 de desembre de 2018, per  AE-Agró

Se’n recorden del conte de la xicona que portava un cànter de llet i feia atrevits càlculs de com prosperaria venent llet, invertint en vaques, venent més llet, comprant més vaques i finalment trencà el cànter? Ara hi ha una sèrie de personatges que repetixen el conte, però amb la biomassa forestal en comptes de la llet. Fan projectes i càlculs fabulosos, invocant la biomassa forestal com si fóra la panacea que cura tots els mals i fan promeses de desenvolupament econòmic, llocs de treball, progrés i benestar. Però, al final es trenca el projecte. Són els promotors del LIFE+Ecoglauca Ergon i este és el seu conte.

En abril de 2017 la Comissió Europea (CE) va rescindir anticipadament un projecte que rebia fons econòmics del programa LIFE, anomenat Ecoglauca Ergon, promogut per un consorci de 7 ajuntaments liderats pel d’Énguera (La Canal de Navarrés, València). Com a conseqüència, la CE reclama als ajuntaments el retorn dels diners avançats. El projecte es va presentar en 2014, amb la intenció de concloure’l a finals de 2017. Però, ja des del primer moment la CE va advertir que els informes presentats eren de baixa qualitat i que hi havia una llarga llista d’aspectes a modificar o millorar. També s’advertia, i l’advertiment va anar repetint-se cada vegada amb més intensitat, que si no es milloraven els informes i corregien les deficiències no podria haver-hi una bona avaluació i hi havia risc de cancel·lació anticipada, com finalment ha passat.

Però, l’Ajuntament d’Énguera s’ha embarcat en una arriscada fugida cap al davant. Nega que siga cert el que diu la CE sobre la mala qualitat dels informes i els defectes del projecte i ha contractat un gabinet d’advocats per a pledejar amb Europa, gastant-se milers d’euros en la jugada. Des de la Comissió Forestal d’Acció Ecologista-Agró hem donat a conéixer als mitjans de comunicació estos fets que es guardaven molt ben ocults, sense dir res d’ells. Davant l’exposició clara dels fets, l’actual alcalde d’Énguera ens va acusar de mentiders i de dir falsedats. Però, nosaltres ens hem limitat a fer públics fets inqüestionables i informacions que ens han facilitat alguns dels ajuntaments participants en el consorci. Més sorprenent encara, el PP d’Énguera, partit que ja no governa en esta localitat des de maig de 2015, no sols carrega contra el missatger, sinó que fa greus atacs contra una persona que tenia una funció d’avaluació externa del projecte, en un absurd intent de tirar balons fora. Esta persona no és qui pren les decisions, ni és la responsable de la mala qualitat de la feina presentada.

No entenem l’obcecació ni la virulència dels atacants. Si estem equivocats, cometem errors o mentim, que més fàcil que publicar el contingut de les cartes rebudes d’Europa en les quals es comunica les causes de la rescissió. Així comprovaríem tots ràpidament els motius i s’acabaria la discussió. Però, hem conegut més coses. Els ajuntaments no poden tornar fàcilment els diners perquè ja no els tenen, sinó que han anat a parar a unes poques empreses, justament les que han fet uns informes tan pèssims com per a meréixer molt mala qualificació. Els responsables dels informes tenen tots molta relació amb els promotors. Per exemple, darrere d’una de les principals adjudicatàries, IN4WOOD, està José Vicente Oliver, primer president de la Plataforma Forestal Valenciana (PFV). Cosa que sorprén quan el director tècnic del projecte resulta ser Fernando Pradells, actual president (des de fa uns mesos) d’esta mateixa entitat i també gerent d’AMUFOR (Associació de Municipis Forestals), entitat de la qual és president l’alcalde d’Énguera i responsable administratiu i financer del projecte.

No acaben ací les amistoses relacions entre promotors, empreses adjudicatàries i tècnics i experts que intervenen en diferents fases dels estudis. Per exemple, quan Europa posava en dubte la qualitat científica i tècnica dels treballs, els promotors van presentar uns informes d’investigadors de vàries prestigioses universitats europees. Un d’ells és un professor de la Universitat Politècnica de València (UPV), Eduardo Rojas, col·laborador habitual de la PFV i molt relacionat amb els senyors Oliver i Pradells. Alguns altres avaladors universitaris també resulten ser col·laboradors, o coautors de publicacions, o tindre altres relacions evidents amb els esmentats. Finalment, les adjudicacions a les empreses d’assistència tècnica es van fer de manera poc transparent i poc elegant, sense concurs públic i sense publicitat. I de vegades passava que les empreses millor valorades anaven renunciant una darrere de l’altra i resultava adjudicada la darrera de la llista, que ni havia acabat de presentar la documentació, com va ocórrer en el cas d’IN4WOOD.

A nosaltres ens preocupa el fet que els màxims responsables d’entitats com la PFV o AMUFOR siguen també els principals responsables d’un projecte fracassat com este, al qual la CE considera de baixa qualitat i que es troba farcit de, almenys, curioses relacions i aspectes prou opacs. Preocupa que es manifeste tan mala qualitat davant organismes europeus encarregats de projectes i fons de caràcter ambiental i de desenvolupament rural, cosa que deixa al País Valencià en mal lloc. També preocupa que, com a resultat d’una gestió deficient i uns treballs de baixa qualitat, al final els ajuntaments implicats no han rebut cap benefici concret i, per contra, hauran de retornar uns diners, milers d’euros, molt importants per a municipis menuts, com és el cas. Diners que, per altra banda, ja han anat a parar a empreses que tenen responsables relacionats amb els promotors, avalats també per prestigiosos universitaris relacionats amb uns i altres. I tot això per fer uns treballs i uns informes que serien per a riure si no fóra perquè resulten molt cars.

El projecte tenia com a objectiu fonamental un desmesurat propòsit: la lluita contra el Canvi Climàtic i el risc de desertificació, l’obtenció d’energies renovables i el foment del desenvolupament rural. Objectius molt seriosos i molt nobles com per a mesclar-se amb realitats tan defectuoses. En realitat es tractava de plantar unes poques espècies de creixement ràpid, exòtiques i algunes invasores, en camps abandonats. Aspiracions molt grans, paraules molt series, per a embrutar-se amb unes actuacions tan poc clares i de tan baixa qualitat. El resultat: tots perdem.

Carles Arnal, Comissió Forestal d’Acció Ecologista-Agró.

*Este article va ser publicat el 10 de desembre de 2018 en eldiario.es.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ


Veure en línia : Apostem pel pagament dels serveis ambientals que oferixen els boscos

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n’esteu, escriviu a continuació l’identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d’ inscriure’s.

Connexióinscriure’scontrasenya oblidada?

Inici
Biodiversitat

Darrers articles

Darrers articles