Voluntaris compromesos pel medi ambient

Arrel de la web > Comissions > Forestal > Els ecologistes, enemics del món rural?

Comissió Forestal

Els ecologistes, enemics del món rural?

Article d’opinió del nostre company Carles Arnal

divendres 11 de gener de 2019, per  AE-Agró

Des de fa un temps (massa) s’alimenta en multitud de fòrums un enfrontament entre ecologistes i món rural, tal vegada com un subapartat d’un altre major entre rurals i urbans. Absurdament s’està unflant un globus que no beneficia a ningú. Millor dit, tal vegada sí que beneficia als interessos polítics d’una dreta molt conservadora, que pensa en el món rural com un viver de vots més que en una realitat social complexa i difícil a la qual s’ha de trobar solucions realistes i viables en el segle XXI.

Aquesta confrontació és penosa, perquè no ajudarà gens les persones que reclamen una situació més justa i un futur digne per a unes comarques marginades des de fa moltes dècades, quan els ecologistes ni existien, però sí els cacics, la dreta brutal i els que consideraven que a l’economia cal deixar-li fer al seu aire, encara que hi haja moltes baixes humanes per efectes col·laterals. Aquells que ens deien que el fum contaminant de les fàbriques era el progrés i que l’urbanisme desordenat de les ciutats del litoral i el turisme barat i degradant era tipical spanish.

Per a lluitar per un món rural digne, i per un futur digne d’aquest nom, hem de col·laborar tota la societat. No serà fragmentant encara més als més desfavorits i enfrontant-los entre ells com aconseguirem millorar la situació. Si caiem en aquest parany, només es beneficiaren els especuladors sense escrúpols que el PP ha sabut regar i alimentar tan bé durant dècades (com abans va fer el franquisme, sense més cognoms).

La societat urbana ha d’ajudar, i molt, al món rural. Els ecologistes són aliats en aquesta tasca i han de ser-ho encara més. Hem de bastir ponts en comptes d’escoltar als que encoratgen la lluita de galls, i el riu regirat, per al seu benefici. Els ecologistes han sigut els primers a alertar a la població dels riscos del Canvi Climàtic; una situació que perjudicarà i molt, al món rural. I també han sigut els primers a reclamar ajudes i intervencions per a evitar, mitigar i compensar els efectes, cosa que vaig poder ajudar, i no poc, a les zones rurals.

Els ecologistes han sigut dels primers a defensar l’agricultura, la sobirania alimentària i les fórmules de producció i consum més ecològiques, de major qualitat i de proximitat, fet que va en total defensa dels xicotets agricultors i contra els abusos de les grans multinacionals del sector, que són unes autèntiques devoradores d’ocupació i destructores de tot l’entramat de l’agricultura familiar tradicional, a més a més de contaminants i insostenibles.

Els ecologistes defensen la protecció dels ecosistemes més valuosos de les comarques de l’interior, i amb això no els fan la guitza als habitants com alguns pensen, sinó que estan protegint el capital més valuós que tenen aquests municipis. Tots els estudis econòmics efectuats en totes les regions del món ens ho diuen clar: la protecció de la natura reporta beneficis comptants i sonants per als habitants de les zones protegides.

Uns són indirectes, com la millora de vies de comunicació, serveis i altres infraestructures (no necessàriament autopistes ni aeroports, ni ponts per a on no hi ha rius, ni pantans per a on no hi ha aigua). Altres beneficis són directes, en forma d’ingressos municipals, de llocs de treball, de petites i mitjanes empreses que ofereixen serveis relacionats amb el turisme rural, la restauració de patrimoni i els edificis, la vigilància, l’educació ambiental i la conservació i restauració del medi natural. Naturalment, per a optimitzar aquests beneficis és necessària una bona estratègia, una col·laboració institucional, uns recursos econòmics diversificats i un temps perquè això es pose en marxa. Però aquest enfocament sí que deixa veure un futur realista i viable. Projectes de camps de golf, pistes d’esquí en el secà i promeses de meravelles impossibles, no serveixen de res.

En contra del que alguns propaguen, en les zones forestals i també als parcs naturals, caben moltes activitats de divers tipus: caça, activitats agrícoles, ramaderes i una explotació forestal sostenible i diversificada, així com activitats turístiques, esportives, educatives, culturals... Naturalment amb una planificació i regulació i conciliant interessos, de forma oberta, col·laborativa i realista. No hi ha res pitjor que tindre fe en miracles, reis mags i altres contes de fades. El que es propose ha de ser real, viable i sostenible; si no és així, es converteix en un fracàs anunciat als cinc o deu anys, si s’arriba a punt.

En aquest sentit, també els ecologistes han sigut els primers a acollir amb fermesa i defensar la proposta efectuada per l’investigador Ricardo Almenar sobre un pagament pels serveis ambientals que els boscos ens ofereixen. És a dir, establir una taxa finalista per a recollir fons que revertisquen directament en el món rural, en els habitants i els ajuntaments de l’interior, per a generar rendes, afermar ocupacions, poder finançar actuacions que revertisquen en una gestió forestal exigent i realment sostenible. Al mateix temps es beneficiarà tota la societat valenciana, perquè l’aigua que s’infiltra a les muntanyes rega els camps del litoral i dóna beure a les grans ciutats; i perquè la vegetació reté el sòl i manté la seua fertilitat i evita inundacions catastròfiques en zones planes. I perquè els ecosistemes ben conservats que són valorats i buscats per visitants locals i estrangers, que poden deixar diners als pobles, també absorbeixen CO2 i minimitzen el Canvi Climàtic.

Per tant, els ecologistes són els primers aliats que ha de contemplar el món rural, i tots hem de tindre consciència que el manteniment d’una bona i diversa coberta vegetal a les nostres muntanyes no solament beneficia als habitants de les comarques de l’interior, sinó a totes les valencianes i valencians i per això és just que tots contribuïsquen al seu manteniment i al manteniment de la població rural, millorant la seua qualitat de vida i la seua economia. En això ens entendrem o, almenys, hauríem d’intentar-ho.

Carles Arnal, Comissió Forestal d’Acció Ecologista-Agró.

*Este article va ser publicat en castellà el 28 de desembre de 2018 en Levante-EMV.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ


Veure en línia : El conte de la vaca forestal

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n’esteu, escriviu a continuació l’identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d’ inscriure’s.

Connexióinscriure’scontrasenya oblidada?