Voluntaris compromesos pel medi ambient

Arrel de la web > Col·lectius > València en Bici > Trobada entre el moviment veïnal i ciclista de València

València en Bici

Trobada entre el moviment veïnal i ciclista de València

Reunió per a buscar punts en comú sobre el trànsit, el transport i la mobilitat

dijous 21 de març de 2019, per  AE-Agró

El moviment veïnal, ciutadà i ciclista del Cap i Casal es va reunir el dimarts 26 de febrer a la seu de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de València per a buscar punts de trobada respecte al trànsit, el transport i la mobilitat, tenint com a teló de fons el període d’al·legacions a la nova ordenança de mobilitat de la ciutat que finalitza este 25 de març. A la convocatòria van assistir 19 representants d’associacions veïnals, un de la Confederació d’Associacions de Veïns i Consumidors de la Comunitat Valenciana (CAVECOVA), dos de Tres Rodes-Aspaym i quatre de València en Bici-Acció Ecologista Agró.

El motiu de la reunió era llimar asprors i aparents enfrontaments que estaven apareixent en els mitjans de comunicació i les xarxes socials entre ciclistes i veïns i buscar més els punts de trobada que les discrepàncies. En la reunió es permetia manifestar qualsevol opinió o discrepància, si bé només s’anaven a tractar aquells temes de major acord o que contribuïen a sumar, prenent notes de les desavinences per al seu debat en un altre moment. Cal dir que no va haver-hi desavinences que requeriren un posterior debat.

Al final, la quasi totalitat d’aportacions les van fer les associacions veïnals, que es van mostrar crítics i alhora comprensius amb la situació dels ciclistes, però que van expressar amb claredat que els principals problemes i les seues solucions respecte al trànsit a València estaven en el disseny de ciutat i de les vies, en la qualitat dels serveis públics i en el comportament de les persones.

Respecte a les al·legacions a la nova ordenança de mobilitat, la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de València va anunciar que ja ha fet les seues al·legacions però està oberta a noves propostes. Per la seua part València en Bici-Acció Ecologista Agró encara no les ha presentades, però compta amb la seua pròpia proposta d’ordenança.

Tots els presents, la majoria del moviment veïnal, van manifestar, per ordre, la seua opinió, els seus punts de vista i després va haver-hi una segona volta oberta de comentaris i respostes. A continuació es va presentar una síntesi de les idees expressades organitzades per temes. No es tracta doncs d’acords presos formalment, no és el sentir unànime del moviment veïnal i/o ciclista, sinó un conjunt d’aportacions particulars, mostra de la diversitat que existix en estos moviments. Però, són idees que fan pensar.

Per exemple, respecte a la circulació, la idea és que a València hi ha molt de cotxe, en part pels que vénen dels pobles o els que van a polígons industrials i no compten amb un transport públic en condicions. Les bicis (i patinets) mai haurien d’anar per les voreres. Caldria deixar vies per a cotxes i altres contigües per a bicis i patinets, o fer carrers 30 en tota la ciutat, encara que no sempre es respecta. El problema del trànsit també és ambiental i de salut, València fa mala olor. A l’hora d’organitzar el trànsit primer ha de ser el vianant, després el transport públic, seguit del transport no contaminant i l’últim el cotxe.

Sobre les usuàries i usuaris de la via i el seu comportament. Es demana responsabilitat, respecte i educació per part de tots. El vianant té una sensació de perill enfront de la bici, se sent indefens i a vegades agredit per la diferent velocitat i pel comportament d’alguns ciclistes que no complixen les normes i no són respectuosos amb el vianant. Què passa amb la responsabilitat civil d’un ciclista que atropella a un vianant? Però, també què passa amb la responsabilitat civil d’un vianant que es fica en el carril bici i li provoca un accident? La convivència amb els patinadors es mostra encara més complexa. Però, la principal conducta a canviar és la dels que van amb cotxe, Molts d’ells, encara que tingueren transport públic o sàpien que contaminen, no deixarien el cotxe.

Tot canvi, encara que siga bo per a la salut i les persones, és complicat i suposa molèsties, però en uns mesos la situació es normalitza i es comencen a veure els avantatges. Hi ha mesures que han eixit de pressupostos participatius en els barris, on ha opinat qui ha volgut, molts o pocs. Altres mesures s’han pres sense consultar o no ixen de la iniciativa ciutadana. El que sí que sembla clar és que per a qualsevol canvi cal parlar-ho en els barris amb els interessats. No es pot canviar la ciutat en quatre anys, però tampoc tardar molt més. Caldria fer una campanya de conscienciació al civisme.

Sobre les maneres de transport. El vianant és el subjecte més feble, li falta espai i caldria donar-li prioritat. Les persones en cadires de rodes segons la seua velocitat haurien de poder triar per on circular. Al transport públic, que hauria de ser un servei universal d’àmbit metropolità, li falta finançament, freqüència i rapidesa, rapidesa que li resta tant de cotxe circulant. Els patinets no poden anar per la vorera però tenen el seu dret. Per on poden circular i en quines condicions de seguretat? El cotxe privat domina la ciutat (el trànsit l’envaïx tot) i és un gran problema. L’alternativa és un bon transport públic i una “organització pròxima”, reduir el número i velocitat dels cotxes, i reconéixer que a vegades són necessaris.

Pel que respecta a la infraestructura viària. Les voreres són estretes o estan ocupades per terrasses. I ni tan sols complixen amb la normativa estatal que fixa 1,8 metres accessibles, lliures d’obstacles, per al desplaçament per als vianants (vegeu Ordre VIV/561/2010). Carrils bicis: es comença a tindre una xarxa de carrils bici, però hi ha alguns mal dissenyats i mai haurien de llevar-li espai al vianant o al bus. Cal estudiar millor on es fan i consultar-ho amb els veïns. Hi ha carrils bici pels quals no va ningú.

Però, la gent ja els utilitzarà igual que, si es creen jardins, els xiquets jugaran en ells. És cert que reduïx espai per al cotxe i això els incomoda. En tot cas, sempre s’hauria de comptar amb espais freqüents de càrrega/descarrega i poder pujar/baixar persones majors cada pocs metres. Les pedanies manquen de comunicació amb bici per ciutat, es podria habilitar alguns camins d’Horta per a les bicis. Aparcaments (de cotxes) no falten, sobren cotxes, com sobren les vies de quatre o més carrils.

Finalment, sobre el disseny urbà, la idea és que el punt fonamental és respondre’ns a quina ciutat volem? I com l’aconseguirem? Tenim una ciutat per al cotxe i no per a les persones i la relació social i això dificulta caminar i anar amb bici. La reducció de cotxes a la ciutat ens vindrà d’Europa per al 2030 i el peatge de Londres ha sigut bastant positiu a canvi de millorar molt el transport públic. El carril bici és una opció per a les bicis i patinets. Però, si tinguérem una ciutat 30, podríem conviure tots. Però, sobretot, la ciutat cal organitzar-la des dels barris, buscant proximitat dels serveis i la participació veïnal.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ


Veure en línia : La realitat inventada contra la bici

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n’esteu, escriviu a continuació l’identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d’ inscriure’s.

Connexióinscriure’scontrasenya oblidada?