Iniciativa de custòdia que compta amb el suport de la primera Convocatòria Mediambiental de Fundació Bancaixa i Bankia
L’any passat, Acció Ecologista-Agró va adquirir dues parcel·les en l’Ombria de Benirrama per a desenvolupar una iniciativa de custòdia del territori en La Vall de Gallinera (La Marina Alta, Alacant). Enguany, gràcies a una ajuda de 10.000 euros concedida per la primera Convocatòria Mediambiental Fundació Bancaixa i Bankia, hem posat en marxa un projecte per a conservar i millorar la biodiversitat d’estes parcel·les, on trobem diferents hàbitats catalogats per la Unió Europea (UE) i espècies de flora endèmiques, rares o amenaçades. A continuació vos presentem estos tresors botànics de l’Ombria de Benirrama.
Durant les últimes setmanes hem descobert els diferents hàbitats catalogats per la Unió Europea (UE) en les dues parcel·les custodiades per Acció Ecologista-Agró en l’Ombria de Benirrama. Concretament, l’hàbitat prioritari 5230, matolls ombròfils arborescents amb Laurus nobilis; l’hàbitat 6220, pasturatges xerofítics mediterranis de vivaços i anuals; i l’hàbitat 8210: pendents rocosos calcaris amb vegetació casmofítica.
Fruit d’esta varietat d’hàbitats catalogats per la UE, a la qual cal sumar el nostre bosc relicte de fleix valencià, les parcel·les custodiades per AE-Agró en l’Ombria de Benirrama presenten una enorme biodiversitat botànica. De fet, malgrat només ocupar una hectàrea, en estes dues parcel·les hem identificat ja més de 230 espècies vegetals.
A més a més, sobre els pedregals i terrenys rocosos calcaris de les parcel·les custodiades per AE-Agró a La Vall de Gallinera també habita el gallet morat o gallet fi o de runar (Linaria depauperata ssp. depauperata). Tanmateix, este endemisme valencià apareix sota bioclima termo-mesomediterrani sec o subhumit.
A més a més, entre les espècies endèmiques, rares o amenaçades de l’Ombria de Benirrama també està el fenoll bord (Guillonea scabra), la Pseudoscabiosa saxatilis, la Saxifraga corsica ssp. cossoniana, l’orella de ratolí (Sarcocapnos saetabensis), l’esclafidora apegalosa (Silene mellifera) i el poliol amarg o de penya (Teucrium buxifolium ssp. buxifolium).