Article d’opinió del nostre company Carles Arnal
El 28 d’agost del 2020 el DOGV publicava un llarg i esperat decret del Consell per fomentar les energies renovables al territori valencià. L’encapçalament i les idees generals no podien ser més certes i oportunes. Es declara que les inversions en estes energies són d’interés estratègic per fer front a l’emergència climàtica i per la necessària i urgent reactivació econòmica. Molt ben dit.
Tanmateix, transcorreguts poc més de set mesos de l’entrada en vigor del decret i malgrat l’imperi omnipresent de la pandèmia, han sorgit al País Valencià un grapat de plataformes ciutadanes per moltes comarques d’interior, alarmades pels greus impactes socials, econòmics i ambientals que una allau de projectes, emparats per esta norma, poden provocar.
Resulta que no hi ha prou amb bones intencions ni amb bones paraules. Cal alguna cosa més, i s’està a temps encara per modificar els aspectes d’este decret que originen els efectes indesitjables. Primer que res, cal reconéixer que hi ha defectes en el text legal quan una norma, que aposta preferentment per l’ocupació de sòl urbà o urbanitzable front dels sòls no urbanitzables i que, manifesta la prioritat d’emprar edificis o construccions ja existents en àrees urbanes o periurbanes o altres instal·lacions cobrint pèrgoles en jardins, aparcaments, naus industrials, solars sense ús, etc., no aconsegueix dirigir cap a estes opcions la majoria dels projectes que es presenten.
El decret ofereix incentius per a les instal·lacions de mitjà i menut tamany, adreçades a l’autoconsum, però açò no evita que al final apareguen projectes de desmesurades dimensions que pretenen ocupar sòls agrícoles de menudes poblacions de les comarques d’interior. Amb el greuge afegit de què estes ubicacions estan molt allunyades dels principals centres de consum energètic, situats a les comarques més litorals, la qual cosa incrementa la ineficiència i el malbaratament energètic i els impactes ambientals (pel transport i les transformacions), a més que no resulta ni just ni equitatiu. Alguna cosa està fallant.
Tot açò provoca importants problemes i incongruències. Un decret que pretén efectuar una important aportació cap a la sostenibilitat del nostre territori, origina (se suposa que involuntàriament) una allau de desmesurats projectes just en les zones que presenten encara majors valors ambientals, i que necessiten la preservació i millora d’estos valors per poder bastir un model viable de desenvolupament sostenible.
En termes de sostenibilitat, parlem d’una via que faça un ús realista i intel·ligent d’estos recursos, combinant les activitats agropecuàries, la conservació del medi ambient i un turisme respectuós basat en uns paisatges privilegiats i en les sinergies amb les altres activitats esmentades. Model que es veu clarament amenaçat per esta allau de grans projectes que no amaguen les seues pretensions especuladores, oportunistes i de visió a curt termini.
Molts dels mega-projectes coneguts pretenen ocupar terres agrícoles valuoses, paisatges emblemàtics, zones forestals essencials no sols per als habitants rurals, sinó per a tots els valencians i valencianes. La sostenibilitat implica, entre altres coses, preservar també tots estos valors. Però la concentració de projectes industrials en les comarques d’interior ni és sostenible ni és bo, a la llarga, ni pel medi ambient, ni per la societat valenciana ni per l’economia. Només resulta beneficiós per l’economia d’uns pocs grans inversors i a un termini curt… vaja, la “vella economia” de sempre, que ni és sostenible, ni busca el bé comú, ni és equitativa, ni justa, ni digna… i no és la que necessitem.
Suposem que els interessos reals i les previsions del Consell no eren que passara este desgavell, sinó la literalitat de les intencions i les paraules que es manifesten en l’encapçalament del decret i en diferents punts de l’articulat, que semblen apuntar en una direcció realment sostenible. Aleshores, si és així, i si el que està passant és resultat d’efectes inesperats o insuficientment controlats… hem de concloure i acceptar que el decret té defectes, ja que no està aconseguint exactament el que pretenia.
Té defectes i algunes persones i col·lectius ja estan identificant-los en apartats concrets de la norma. Defectes, imprevisions o indefinicions que poden acabar pervertint i traint la finalitat prioritària i declarada d’esta regulació: la sostenibilitat. No existeix una sostenibilitat parcial, a mitges, a estones, allà si i allà no. La sostenibilitat és global o no és. Encara som a temps per modificar el decret. És possible i és molt convenient per al conjunt de la societat.
Carles Arnal, Doctor en Biologia i membre de la Comissió Forestal d’Acció Ecologista-Agró.
*Este article va ser publicat originalment el 18 de març de 2021 en eldiario.es.
