Article d’opinió de Jorge Mateos, president d’AE-Agró
Conclosa l’etapa de l’escepticisme climàtic de Rajoy, s’obri camí en el pensament polític la necessitat urgent de reduir les emissions de CO2 i substituir el vigent model socioeconòmic productivista per un altre hipocarbònic i sostenible, on es garantisquen els drets socials i la igualtat, dirigint la gestió de govern cap a la “transició ecològica”.
Han sigut els joves de Fridays For Future, reivindicant el dret al medi ambient de les generacions futures, qui han situat la Justícia Climàtica en la graella informativa de la campanya electoral i han arrancat a totes les forces polítiques valencianes, excepte un grapat d’irreductibles climaescèptics, el compromís de declarar l’Emergència Climàtica en els quatre mesos següents a la constitució del Govern valencià.
Després de la presa de possessió del president Ximo Puig, el Consell s’ha constituït amb dotze conselleries en les quals el PSPV-PSOE liderarà les competències en matèria de desenvolupament: economia, ocupació, hisenda, justícia, sanitat, territori i indústria. Compromís ho farà en educació, igualtat i medi ambient, que es manté unit a agricultura. I Unides Podem s’estrena amb habitatge i transparència, més una vicepresidència per a coordinar les polítiques sobre Canvi Climàtic acompanyada d’una nova Agència per al Canvi Climàtic.
En el nou Govern s’observa el reconeixement del caràcter transversal del Canvi Climàtic. Medi ambient, economia sostenible i transició ecològica són termes familiars en la denominació de les conselleries. La creació d’una agència especialitzada i la reorganització de l’IVACE-Energia poden significar una voluntat política de lluitar contra el calfament del planeta. Però, també són la mostra d’una dispersió competencial que pot acabar resultant una mera posada en escena sense que s’arribe a produir l’eficiència de govern que necessitem.
Estem davant el segon Govern del Botànic i no hi ha marge per a l’error. La dispersió competencial en matèria de medi ambient potser una fórmula convenient com a model de gestió, l’única possible com a resultat del procés electoral, i fins i tot la millor manera d’afrontar el problema del Canvi Climàtic. Però, no hi ha dubte que està opció no pot permetre’s el luxe de fallar.
Necessitarem que l’administració coopere, que els òrgans administratius dialoguen i coordinen la seua actuació, que els dirigents polítics concedisquen protagonisme al Canvi Climàtic en la reflexió que ha de precedir a la presa de decisions i que es creen llocs de trobada on la societat valenciana puga accedir a la informació i participar en l’execució de les polítiques públiques.
Només l’acció de tots i totes aconseguirà evitar que arribem al punt de no retorn que el Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC) ha datat per a 2030. Però, esta acció ha de ser coordinada i promoguda amb força per l’administració. Per això, igual que les tres erres (Reduïx, Reutilitza, Recicla) ens expliquen com minimitzar la nostra petjada ecològica, les tres pes (Projecte, Persones, Pressupost) han de ser la clau per a qualsevol Govern que vulga revertir o, com a mínim, mitigar en quatre anys els negatius efectes del calfament global d’origen antropogènic.
Jorge Mateos Pérez, president d’Acció Ecologista-Agró.
Este article va ser publicat originalment pel diari Levante-EMV el passat 24 de juny.
