Mantenir la ficció de l’aigua per a tots o per sempre, és senzillament un frau
La Xarxa Valenciana per una Nova Cultura de l’Aigua al Xúquer, formada pels principals grups ambientals de la demarcació del Xúquer, entre els quals es troba Acció Ecologista-Agró, vol manifestar davant el conflicte pels cabals del Tajo i el transvasament Tajo-Segura, els punts que a continuació exposem.
Per començar, la gestió de l’aigua al territori valencià arrossega problemes de dècades i és manifestament millorable. Segons les dades de les confederacions hidrogràfiques del Xúquer i el Segura, que són les responsables de coordinar i executar la planificació hidrològica, el percentatge de rius i aqüífers en mal estat és molt alt (al voltant del 50%). Les revisions dels plans i els informes de seguiment constaten que la situació no millora i revelen la ineficàcia de les mesures fins ara adoptades.
Este conflicte de l’aigua s’ha reobert ara de cara a les pròximes eleccions. Concretament, al voltant de la proposta d’establir un règim de cabals ecològics a la conca del Tajo encaminat a assolir el bon estat del riu a la part espanyola de la demarcació. Una formulació que, cal subratllar, es fa en compliment de reiterades sentències del tribunal suprem, fonamentades en el desenvolupament legislatiu intern de la Directiva Marc de l’Aigua (DMA), el text legal de màxim rang que regula la política hídrica.
Recordem que dita directiva europea, aprovada en 2000, impulsa un canvi d’orientació radical a la política de l’aigua, establint com a objectius principals la recuperació del bon estat de rius, llacs i aqüífers i l’adaptació dels usos a les disponibilitats d’aigua compatible de manera duradora amb el manteniment dels ecosistemes hídrics.
A través del qual es pretén passar d’una visió de gestió de l’aigua com un recurs productiu, al marge de les seues funcions ecològiques, a altra que basa en la protecció ambiental la garantia de disponibilitat duradora de serveis ecosistèmics aquàtics, que són la contribució dels ecosistemes al benestar humà, inclosos els usos agraris o energètics. És a dir, no implica la protecció els ecosistemes aquàtics, sinó tenir en el futur aigua per a usos econòmics racionals.
Però, malauradament esta transformació profunda de la DMA ha trobat una forta resistència al nostre país, principalment per part dels usuaris fins ara privilegiats que es veurien obligats a limitar les extraccions abusives que comprometen la salut dels rius i aqüífers, i en qualsevol cas a assumir els costos, inclosos els ambientals, de l’aigua que consumeixen.
En este sentit, els cabals previs al repartiment i, d’acord amb la legislació vigent, s’han de determinar per procediments reglats de caràcter científic-tècnic en totes les demarcacions. No obstant això, tal com denuncia Acció Ecologista-Agró, i la resta d’entitats de la Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua al Xúquer, l’administració hidrològica, cedint a pressions dels usuaris, ha optat sistemàticament per reduir els cabals a la mínima expressió, forçant sovint les mateixes instruccions tècniques. És difícilment defensable la idea d’uns cabals mínims excessius al Tajo. Exemples similars, igualment insostenibles, els tenim en el transvasament Xúquer-Vinalopó o en la sobreexplotació de l’aqüífer de la Manxa Oriental.
Al cas del transvasament Tajo-Segura -el pretext per reobrir ara la guerra de l’aigua- cal assenyalar, a més a més, que els cabals transferibles tenen sempre la consideració de sobrants o excedents. La possible reducció d’estos per les exigències d’un major cabal al Tajo per complir els objectius de bon estat no és legítimament impugnable.
Finalment, creiem que és imprescindible assumir un escenari futur de reducció de les disponibilitats a la conca receptora (i a altres territoris del nostre País) perquè, als aspectes comentats, hem d’afegir els efectes del canvi climàtic. És urgent, per tant, encetar una política d’adaptació dels usos que permeta una reestructuració productiva justa i ràpida, el menys traumàtica possible.
Mantenir la ficció de l’aigua per a tots o per sempre, és senzillament un frau. El retard en reconèixer el nou context només contribueix a agreujar el xoc amb la realitat. Cal exigir als representants polítics i als creadors d’opinió l’assumpció de les seues responsabilitats i la renuncia a una demagògia, de dubtosos rendiments electorals (al menys per a aquells que repeteixen acríticament els eslògans de l’adversari).
* La Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua al Xúquer està formada, entre altres, per les següentes organitzacions: Acció Ecologista–Agró, ACEM-Ecologistas de la Manchuela de Cuenca y Albacete, ADIRA, AEMS-Ríos con Vida, CCOO PV, Centro Ibérico de Restauración Fluvial, Ecologistes en Acció del País Valencià, Fundació Nova Cultura de l’Aigua, Grupo para el Estudio y Conservación de los Espacios Naturales, Intersindical Valenciana, Per l’Horta, Plataforma Ciutadana per la defensa del Riu Serpis, SEO/BirdLife, Túria Verd, WWF i Xúquer Viu.
