La norma autonòmica continua en la línia d’implantar les renovables únicament en zones rurals, sense reparar en les garanties ambientals i de benestar
Recentment, s’ha publicat el Decret Llei 1/2022 de mesures urgents en resposta a l’emergència energètica i econòmica originada en la Comunitat Valenciana per la guerra d’Ucraïna que, en la mateixa línia que el Decret 14/2020, facilita el procés d’implantació de les energies renovables sense cap mena de garantia ambiental ni territorial. Tenint en compte, a més a més, que limita significativament l’autonomia local i eludeix els processos de participació ciutadana, Acció Ecologista-Agró considera que esta norma és inconstitucional i violenta d’altres en l’àmbit estatal i autonòmic.
És cert que el nou Decret Llei 1/2022 de 22 d’abril del Consell inclou aspectes positius com són establir en un 3% el màxim de superfície de sòl no urbanitzable a ocupar per les instal·lacions renovables, afavorir la seua reversibilitat sempre que no s’asfalte o possibilitat l’autosuficiència municipal. Però la realitat és que resulten molt limitats i poc efectius, ja que es regulen junt amb diverses excepcions que limiten la seua aplicació.
A estes mesures de paper mullat se sumen altres amb què ens mostrem totalment decebudes, ja que, malgrat les irregularitats i incongruències detectades per Acció Ecologista-Agró en la tramitació del Decret 14/2020, evidencien com l’administració torna amb el tretze són tretze de desplegar macroplantes de renovables per tot el territori rural, ignorant els impactes socials, econòmics i ambientals i despullant d’oportunitats de desenvolupament i de futur als municipis valencians d’interior.
En este sentit, cal destacar la reconeguda compatibilitat dels sistemes de generació d’energia renovable en sòl no urbanitzable comú i protegit quan no estiga expressament regulada en el planejament. Així com el procediment excepcional, aplicat a la Comunitat Valenciana, pel qual es substitueix la Declaració d’Impacte Ambiental per una declaració d’afeccions ambientals.
Un canvi amb què, en conseqüència, es redueixen els terminis d’emissió d’informes; la Conselleria pot declarar com a prioritat estratègica algunes instal·lacions de renovables previstes en un projecte o projectades en un territori determinat; i, els projectes estatals no requerixen Declaració d’Interés Comunitari (DIC) o Pla Especial (PE) si prèviament acrediten la disponibilitat del sòl i la compatibilitat urbanística.
Per no parlar de què només es consideren obligatòriament favorables els informes relatius a riscos naturals, paisatge, afeccions a connectors territorials i desmantellament d’instal·lacions i restauració del terreny. Deixant en l’oblit altres de gran importància que, en termes de sostenibilitat i lluita per combatre l’emergència climática, haurien de tindre’s en compte, com són els de biodiversitat, patrimoni històric, planejament municipal, etc.
És evident que estes modificacions introduïdes pretenen agilitzar i eliminar garanties en els procediments d’aprovació de projectes de renovables, tot i que estiguen previstes en les normatives comunitàries i estatals. Contravenint així la Llei 7/2021 de canvi climàtic, que en l’article 25 obliga que la ubicació de les renovables siga adequada amb la conservació del patrimoni natural i la bona ordenació territorial.
Encara més si parem atenció en l’entorpiment de les competències que tenen els ajuntaments per poder decidir si volen tindre o no este tipus d’instal·lacions en el seu territori.
Resultant-nos, dins de tot este entramat, especialment preocupant la reiterada manca de voluntat per fer participació pública sobre els assumptes de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica. Esta volta emmascarada en normes d’acompanyament als pressupostos o decrets llei a través dels quals s’aproven lleis mediambientals, com ja hem denunciat en diverses ocasions, per tal d’evitar així la participació ciutadana. Vulnerant d’esta forma tant la Llei 39/2015 com la Llei 27/2006 per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient.
Per tot això, Acció Ecologista-Agró considera que la norma és inconstitucional i adverteix que la seua aplicació, pot constituir un delicte de prevaricació. Com que és molt difícil que el públic interessat porte una llei davant el Tribunal Constitucional, des de la nostra associació estem estudiant la manera d’aconseguir l’enjudiciament d’estes normes i esperem poder fer-ho en menys d’un any.
