Continuem sense cabals ecològics ni pressupost suficient per a complir amb els objectius ambientals que marca la Unió Europea
En la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer (DHX) l’alteració hidrològica es deu a la regulació dels embassaments, l’impacte de les centrals hidroelèctriques, les extraccions superficials que deixen els rius fortament alterats hidrològicament i les excessives extraccions subterrànies. Totes estes pressions provoquen que prop d’un 39% de les masses d’aigua amb la categoria de riu al nostre territori estiguen en risc. I, malgrat este context, el projecte de Pla Hidrològic del Xúquer (PHX) per al període 2022-2027 continua sense la mínima ambició per a recuperar el bon estat dels nostres ecosistemes aquàtics.
De fet, el Pla Hidrològic del Xúquer (PHX) per al període 2022-2027 no recull les mesures necessàries per a reduir o mitigar estes alteracions. Així que difícilment es podran complir els objectius marcats per a recuperar el bon estat dels ecosistemes aquàtics i terrestres vinculats en la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer (DHX).
Estem de nou enfront d’un PHX que utilitza en les seues més de 7.000 pàgines tota classe d’arguments per a justificar el repartiment de l’aigua entre els seus principals usuaris privats. Però, com denuncia la Comissió de Territori d’Acció Ecologista-Agró en les seues al·legacions, manca d’ambició ambiental i en cap moment perseguix realment els objectius que s’imposen des de la Unió Europea (UE).
De fet, els sistemes naturals no es consideren com a usuaris, quan legalment ho són i en primer lloc. Així que el present pla continua sense establir suficients cabals ecològics. I açò malgrat que la mateixa memòria del document reconeix que és necessària una implantació efectiva del règim de cabals ecològics en totes les seues components, amb l’objectiu clar de mitigar l’alteració hidrològica que generen els usos d’aigua, així com permetre la continuïtat fluvial dels cabals líquids i sòlids i garantir la mobilitat de la fauna.
Tanmateix, els cabals ecològics continuen sent una preocupació secundària respecte d’altres consideracions, com els usos, i no s’aprecia una vertadera voluntat de donar als rius l’aigua que necessiten i restaurar els ecosistemes aquàtics cap al bon estat, sense fer el que és fonamental: gestionar les demandes.
Un clar exemple d’esta manca de voluntat per part de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) d’establir cabals ecològics el tenim al Parc Natural de l’Albufera de València, on l’aigua es destina principalment a cobrir la demanda del conreu de l’arròs (ús privatiu) i no a recuperar ni conservar el bon estat ecològic d’este ecosistema aquàtic, el més important del País Valencià.
Des d’AE-Agró exigim en les nostres al·legacions al PHX que, tal com marca la Llei d’Aigües estatal i la normativa europea, s’assigne un cabal ecològic per al Parc Natural de l’Albufera que no estiga condicionat per les demandes i els usos privatius ni, per descomptat, pels teòrics estalvis que generaria la modernització de regadius, tal com planteja actualment la CHX.
En general, resulta sorprenent que per al període 2022-2027 les demandes no sols es mantenen sinó que augmenten en tota la DHX, assignant-se cabals que en el PHX anterior apareixien com a reserves. En una conca com la del Xúquer, en la qual existix ja una alta pressió per ús de l’aigua i que s’enfronta a una disminució dels recursos pel Canvi Climàtic, este augment de les demandes suposa aigua per a hui i escassesa per a demà.
No ens han de portar a engany els 391 milions d’euros destinats a les mesures de “Reducció de la pressió per extracció d’aigua”, ja que es corresponen a actuacions de modernització de regadius, destinades a consolidar usos excessius. Així que el pla planteja en realitat invertir un alt percentatge del seu pressupost (el 21,86%) en unes actuacions de l’ús privatiu de l’aigua que només afavorixen als beneficis particulars d’unes quantes comunitats de regants, malgrat que encara no està ni demostrat ni assegurat el benefici global i ambiental del suposat estalvi que teòricament genera la modernització de regadius.
Crida l’atenció també que el PHX detalle minuciosament les pressions que patixen les masses d’aigua de la DHX i després destine una part ínfima del pressupost a reduir estos impactes: un 1’17% per a la millora de les condicions morfològiques, un 0’49% per a la millora de les condicions hidrològiques i un 0’38% per a mesures de conservació i millora de l’estructura i funcionament dels ecosistemes aquàtics.
De fet, el PHX només destina un 1’51% a la reducció de la contaminació difusa, quan la memòria del mateix document alerta que el 19% de les masses d’aigua superficial i el 29% de les masses d’aigua subterrània de la DHX estan en risc de no aconseguir els objectius ambientals per nutrients en 2027.
Finalment, pel que respecta a l’objectiu de mitigar l’alteració hidrològica que generen els usos d’aigua, així com permetre la continuïtat fluvial dels cabals líquids i sòlids i garantir la mobilitat de la fauna, el PHX continua sense aportar mesures reals. Tot al contrari, planteja la construcció d’una nova presa, la del Riu Canyoles al seu pas per Montesa (La Costera, València), infraestructura hídrica a la qual ens oposem des d’AE-Agró pel seu impacte mediambiental i les seues greus afeccions econòmiques i socials per als municipis afectats, Montesa i Vallada.
