Comunicat de la Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua al Xúquer
En una esmena a la totalitat, les organitzacions de la Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua al Xúquer demanem un canvi d’orientació del Pla Hidrològic (PH) per a assolir la recuperació dels ecosistemes i promoure l’ús sostenible de l’aigua. De no produir-se els canvis apuntats, alertem de possibles sancions per incompliment de la legislació europea (Directiva Marc de l’Aigua). El projecte de PH presentat no és un instrument vàlid per a aconseguir els objectius de no deteriorament addicional, recuperació del bon estat dels ecosistemes aquàtics (i terrestres vinculats) i sostenibilitat dels usos de l’aigua.
Malgrat les millores en els plantejaments de l’Esquema de Temes Importants, document intermedi en el procés de planificació, i la memòria del Pla Hidrològic (PH), el programa de mesures no està orientat a l’assoliment dels objectius legals fixats per la legislació europea, sinó que consolida l’statu quo de sobreexplotació actual.
S’han assignat cabals d’aigua per a usos privatius que sobrepassen les disponibilitats. El desequilibri podria arribar a més de 441 hectòmetres cúbics anuals per efecte del Canvi Climàtic. No es planteja utilitzar la declaració dels aqüífers sobreexplotats en masses en risc de no assolir els objectius. Es renuncia així a ordenar i reduir el volum d’extraccions, condició sine qua non per la seua recuperació.
El cas més escandalós per la seua magnitud, centralitat estratègica i per l’absència de mesures correctores és el de la sobreexplotació de l’aqüífer de la Manxa Oriental, del qual depén el bon funcionament de la conca del Xúquer, des de les fonts (ara seques) de la Manchuela, passant pel Baix Xúquer, fins a l’Albufera i el litoral sud de València, ja que s’extrauen cabals molt per damunt de la recàrrega, sense que el pla dispose les mesures per a revertir tal situació.
Cal recordar, a més a més, que la sobreexplotació d’altres conques com les del Palància, el Túria i el Vinalopó queda, en part, emmascarada per les aportacions que reben des del Xúquer. Amb este precedent resulta molt preocupant l’expansió del regadiu en les capçaleres de conques com ara les del Túria o el Millars, on l’atorgament de concessions i la manca de mesures preventives han encetat un procés d’explotació accelerada dels aqüífers molt similar al de la capçalera del Xúquer fa unes dècades.
D’altra banda, la determinació dels cabals ecològics, un instrument bàsic per la restauració fluvial, està condicionada per la priorització dels usos per sobre dels objectius de recuperació del bon estat dels ecosistemes que marca la Llei.
Des del punt de vista qualitatiu, s’arrosseguen les conseqüències de la inacció dels cicles de planificació anterior, especialment pel que fa a la contaminació difusa d’origen agropecuari per l’ús massiu de fertilitzants i agrotòxics. La ineficàcia de les mesures de reducció de la contaminació per nitrats ja ha motivat la denúncia del Reino de España davant la justícia europea. Vista l’evolució de l’estat de les masses d’aigua afectades no resulta creïble que les mesures proposades a l’esborrany del pla aconseguisquen la recuperació a l’horitzó previst.
Les mesures privilegiades pel pla, la modernització dels regadius i la reutilització d’aigües urbanes depurades no es conceben com un instrument per a facilitar als usuaris la transició cap a escenaris d’una menor disponibilitat d’aigua per als usos privatius, deguda a les restriccions ambientals i l’adaptació al Canvi Climàtic. Ans al contrari, es plantegen com una política d’oferta orientada al manteniment d’un model agroindustrial esgotat.
Les mancances en el desenvolupament i aplicació dels instruments de recuperació de costos, segon el principi de qui contamina paga, previstos en la Directiva Marc de l’Aigua apuntala este model obsolet, traslladant doblement els costos al conjunt de la ciutadania.
D’acord amb l’experiència de dos cicles de planificació, tenint en compte els escassos canvis instrumentals i el manteniment de l’orientació general de la planificació, podem afirmar que el PH proposat no acomplirà la Directiva Marc de l’Aigua, que té com a objectiu recuperar els ecosistemes aquàtics i garantir la sostenibilitat dels usos de l’aigua. D’aprovar-se el pla sense canvis en profunditat, cal esperar les sancions de la Unió Europea, com ja ha ocorregut en el passat.
Per les raons exposades les organitzacions integrants de la Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua al Xúquer, que hem presentat al·legacions sobre els temes denunciats, demanem a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) una revisió a fons del pla, que done resposta a les qüestions plantejades i tinga en compte mesures per a una transició justa a les zones afectades.
La Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua al Xúquer està formada, entre altres, per les següents organitzacions: Acció Ecologista-Agró, ADIRA, AEMS-Ríos con Vida, Centre Ibèric de Restauració Fluvial, CCOO, Ecologistas en Acción, Fundació Nova Cultura de l’Aigua, Grup per a l’Estudi i Conservació dels Espais Naturals (GECEN), Intersindical Valenciana, Per L’Horta, Plataforma Ciutadana per la Defensa del Riu Serpis, SEO/BirdLife, Túria Verd, UGT, WWF i Xúquer Viu.
