Les organitzacions ambientals presents en la Junta Rectora del PN de l’Albufera demanem una revisió en profunditat de les propostes d’actuació
Tot i que, des de fa anys demanem mesures per tal d’impedir les entrades d’aigües residuals i pluvials contaminades a l’Albufera, especialment per la zona nord-oest, on s’ubica la major concentració de població dins de la conca, l’actual proposta d’actuació de la Direcció General de l’Aigua ens genera dubtes sobre la seua idoneïtat per a la millora de l’aiguamoll. És cert que rebem amb bona predisposició la posada en marxa de les obres dels tancs de tempesta, el bypass de Favara per part d’ACUAMED, la implicació de la Conselleria en la millora del sanejament dels pobles i l’impuls de la reutilització, però ens preguntem si la proposta de construir una nova depuradora a Alcàsser i l’adequació de la de Torrent és la millor opció.
Ja fa 50 anys es va plantejar com a solució per tal de millorar l’estat de la llacuna, la construcció d’una barrera per evitar l’entrada d’aigües residuals dels municipis, el col·lector oest. Una barrera que, tal i com hem denunciat en repetides ocasions, no ha funcionat com deuria, principalment per col·lapse en temps de grans pluges. Però l’esperit al seu disseny estava clar: tota l’aigua generada als pobles de l’àrea metropolitana es condueixen a Pinedo, ja fora de l’àmbit de l’Albufera. Tot i que hui dia ens plantejàrem començar des de zero, és possible que la solució d’una única macrodepuradora no siga la que més ens agrade, optant per un model descentralitzat. Però la depuradora que tenim és esta.

Ara ens trobem amb nous projectes que obliden este propòsit i pretenen trencar aquesta barrera per dos punts. Uns projectes estimats en 115 milions d’euros, entre els que destaquen la construcció d’una nova depuradora a Alcàsser i l’adequació de la depuradora de Torrent. Ambdós per evitar el mal funcionament del col·lector oest i promoure la reutilització de l’aigua. En estes depuradores, que sí que s’ubiquen dins de la conca de l’Albufera, s’evacuaria una part considerable d’aigua depurada (per què al projecte s’estima que no tota l’aigua regenerada és podrà reutilitzar) directament a l’Albufera a través dels barrancs de Picassent i del Poio, suposant això un increment net de les entrades de fòsfor i altres contaminants al sistema.
Segons l’estudi de millora del sanejament de la Direcció General de l’Aigua, en la situació actual, el col·lector oest, al que arriben les aigües residuals dels distints municipis de l’Horta Sud, funciona correctament durant 349 dies a l’any, en temps sec. De tot l’any hi ha 16 dies en els que el col·lector desborda la seua capacitat, coincidint amb grans precipitacions. Els tancs de tempesta, recentment construïts, recolliran l’aigua desbordada altres 12 dies, així com el 50% de la càrrega dels restants 4 dies.
És a dir, que esta solució de més de 100 milions d’euros reduiria el problema actual de 4 dies anuals a 2. En tot cas caldria considerar si l’alt cost del projecte per al resultat obtingut val la pena o seria millor buscar altres alternatives, com per exemple, promoure la implantació de Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible (SuDS) en els municipis que reduirien les pics de cabal d’aigua que col·lapsen el col·lectors. Mesura que, combinada amb els tancs de tempesta ja implementats, podria servir per tal de les entrades de pluvials contaminades. Proposem que es faça un estudi de viabilitat al respecte.
Altres possibles alternatives passarien per la desconnexió dels sistemes de clavegueram de les sèquies de reg als municipis per a evitar els vessaments d’aigües residuals sense tractar a l’Albufera i l’eliminació dels sistemes de clavegueram no connectats a depuradores de les antigues zones industrials i urbanes aïllades.

Dubtes a les que l’estudi informatiu no dona resposta
En primer lloc, la pregunta que ens fem és si la construcción d’estes costosíssimes instal·lacions servirà per a reducir la carrera contaminant de distintes substàncies, principalment fòsfor, a l’Albufera o, contràriament, incrementarà la seua càrrega. Pel que fa a la reutilització que es preveu de les aigües depurades procedents de les estacions de Torrent i Alcàsser, que segons la Conselleria seria d’uns 11 hm3/any en el cas d’esta última, malgrat que sembla una bona mesura, donat els precedents d’actuacions construïdes que no s’han posat en marxa de reutilització, tenim serioses reserves.
Tampoc sabem si és precís la inversió de 110 milions en noves depuradores quan la depuradora de Pinedo, compleix els paràmetres de vessament, té depuració terciària per a tot i mecanismes de seguretat, com es l’emissari submarí per a protegir el sistema en cas de mal funcionament. A més a més, a nivell energètic, la nova solució planteja la impulsió d’aigües brutes (que necessiten sistemes de bombeig més costosos) a la depuradora que està a cota més elevada i un sistema de tractament menys eficient que el de Pinedo en el qual no es recupera la energia generada pel biogàs. Una vegada depurades, la impulsió a les cotes necessàries per la seua reutilització es podrà fer de manera més eficient, perquè ja no es tracta d’aigua bruta. Cal fer una valoració energètica de la proposta en la seua totalitat.
Finalment, ens preguntem si la millor ubicació per a una macrodepuradora és en una zona inundable, que obliga a canalitzar el Barranc de El Realón i ocupa 160.000m2 de terres de regadiu en producció, inclús agroecològica. Així com si s’han valorat altres alternatives de depuració amb menys despesa energètica i ocupació d’espai.
Davant totes estes consideracions i incògnites, en un tema tan delicat com és el del futur de l’Albufera i donades les elevades inversions programades, les organitzacions ambientals que formen part de la Junta Rectora del Parc Natural de l’Albufera, Acció Ecologista Agró, SEO/Birdlife i Xúquer Viu, han dirigit distints escrits a la Conselleria de Medi Ambient, a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i a la Junta Rectora del Parc Natural de l’Albufera, expressant estos dubtes i demanant una revisió en profunditat del projecte.