Celia Peris ens descobrix el paper de la dona al llarg de la història en la Marjal d’Almenara amb motiu del 8M
El dissabte 9 de març, amb motiu del 8 de Març, Acció Ecologista-Agró va convocar, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sagunt, una visita guiada a La Casa Penya, el centre d’educació i voluntariat ambiental de la Marjal d’Almardà-Almenara, per a posar en valor el paper de la dona en esta zona humida al llarg de la història.
Seguint el recorregut habitual de les visites guiades a La Casa Penya i la Finca de Penya, la reserva de fauna silvestre de la Marjal d’Almardà, Celia Peris ens va mostrar una altra visió d’un mateix espai, esta vegada comptat per i per a dones. Com ens va contar esta historiadora i guia turística, les caçadores en la prehistòria, un temple suposadament dedicat a la Deessa Venus en Els Estanys d’Almenara o les empaperadores dels magatzems de taronges són algunes de les dones que han configurat la història d’este aiguamoll.
Des dels primers assentaments humans, la dona ha estat present en la transformació agrícola i industrial de la Marjal d’Almenara. Al contrari de com es va creure durant molt de temps, les primeres habitants d’esta zona humida no sols eren recol·lectores, sinó que també es dedicaven a la caça.
Amb les successives colonitzacions de la marjal, algunes dones van ser víctimes del tràfic d’esclaus. Altres van ser pirates i dirigien embarcacions, com la famosa Sayyida Al Hurra, encara que sense constància que passara per estes terres.
Dècades després, les dones també formaven part del negoci de l’agricultura, ocupant diferents rols. Van participar en cultius com l’arròs o la bajoqueta, en el qual s’ocupaven de la seua recol·lecció i envasament. Mentre que en el cas de les taronges les embolicaven en paper per a evitar la transmissió de fongs i assegurar la seua qualitat en el moment de la venda en el comerç local o per a l’exportació.
Al llarg dels segles XVIII i XIX, a causa dels nous corrents estètics de portar plomes en els barrets, va nàixer l’interés per les aus a les quals pertanyien estes plomes. Sent elles, les dones, les creadores de les primeres societats per a la protecció de les aus. Concretament, als Estats Units d’Amèrica i al Regne Unit. Com a representants actuals d’esta activitat, especialment del birding, tenim a Yanina Maggiotto, presidenta de l’Associació de Guies de Birding de la Comunitat Valenciana.
Durant la Guerra Civil moltes dones de municipis pròxims es van desplaçar a la marjal juntament amb les famílies a càrrec seu per a protegir-les, passant més desapercebudes, ja que este era un espai menys habitat. A més, durant eixos anys van ocupar els llocs de treball que havien quedat vacants pels homes i van mantindre els camps de cultiu actius i en producció.
Del rescat de tota esta informació s’ha ocupat la historiadora i guia turística Celia Peris, a qui AE-Agró li va encomanar esta tasca amb motiu del 8M. El repte? Doncs, poder transmetre històries i dades que retornen el valor de totes les dones que han format part de la transformació econòmica, social i cultural d’esta zona humida.
Article escrit per Helena Viciano.
