Fins al mes de juny podreu visitar este arxiu gràfic que ha aconseguit omplir d’activisme el Cap i Casal
El passat dimecres, 13 de març, va tindre lloc en el centre cultural La Nau de la Universitat de València la inauguració d'”Arxiu ecologista. Memòria i cultura visual de l’ecologisme a València des dels anys 70″. Una exposició organitzada pel Vicerectorat de Cultura i Societat en col·laboració amb la Capitalitat Verda Europea 2024, l’Ajuntament de València, l’Institut Interuniversitari López Piñeiro, la Biblioteca Històricmèduca Vicent Peset Llorca, La Filmoteca (IVC) i El Punt Espai de lliure aprenentatge, que es podrà visitar en la Sala Oberta fins al 9 de juny.
En un món cada vegada més individualista i absorbit per les teranyines del capitalisme que ens espenta a viure anestesiades davant els bulos informatius i sense ferramentes per alçar la veu i qüestionar tot allò que va en contra de la vida, és imprescindible mantenir la memòria del que hem sigut com a poble i som. Aplicat a l’ecologisme, l’arxiu gràfic recopilat en esta mostra resulta clau si volem evitar caure en polítiques pretensioses, megalòmanes que ja sabem per experiència pagarem totes amb els nostres cossos i la nostra terra per tal de saciar els interessos i les butxaques d’aquells que estructuren desigualtats en la nostra societat.
De fet, l’objectiu de l’exposició, comissariada per Alberto Berzosa, professor de la Universitat Autònoma de Madrid i Jaime Vindel, investigador del CSIC, és múltiple. D’un costat pretén posar en valor el paper de l’ecologisme en la història més recent d’Espanya des d’una revisió dels materials emprats en les grans mobilitzacions socials. D’altre, proposar sistemes que permeten l’accés lliure a tots estos fons.
Així, centenars de documents, cartells, fotografies, camisetes i fullets, cedits pel Fons de Documentació de Medi Ambient de La Casa Verda i molts col·lectius socials, entre ells, Marfull-Acció Ecologista Agró, mantindran fins el 9 de juny la flama encesa de les principals lluites ecologistes encetades al llarg dels últims cinquanta anys en el País Valencià.
La taula redona que donà pas a la inauguració de la exposició, una més de les activitats programades paral·lelament per la UV
Una memòria a la qual, durant l’exitosa inauguració de l’exposició celebrada el passat 13 de març, tres dones activistes valencianes van donar veu. Van ser Güin (Conxa Delgado Amo) del col·lectiu Margarida, Maribel Amado del Grup Ecologista Llibertari (GEL) i Cristina Domingo d’Acció Ecologista-Agró qui amb la seua participació en una taula redona que va obrir l’acte il·lustraren a les assistents la importància de formar part activa del teixit associatiu com a eina de canvi.
Totes elles van explicar com sorgiren als anys 70-80 les organitzacions a què pertanyen o de les que han sigut membres, així com algunes de les iniciatives més significatives i les estratègies informatives i de convocatòria per dur-les endavant. Per exemple, el grup ecologista i antinuclear Margarida va encetar les seues reivindicacions arran de la construcció de la central de Cofrents i mitjançant xarrades, performances i la publicació de la revista “Margarida i altres herbes” va fer un gran treball comunicatiu per tal de conscienciar a la gent sobre els riscos de viure prop d’una nuclear. Ja que com va apuntar Güin “l’energia nuclear és una mercaderia que mata”.
Este va ser el mateix punt de partida per al moviment anarquista GEL que, segons contava Maribel Amado, pel context social i polític del moment va créixer amb molta rapidesa. Encara que també va ocupar posicions molt importants en altres protestes, especialment en contra del consumisme i del treball, com a germen de necessitats que no són reals sinó que han estat creades per les empreses, o del sistema agrari, entés com a explotador de recursos.
<<L’energia nuclear és una mercaderia que mata>>
Una lluita, l’antinuclear, a la que es va sumar la nostra organització i que malauradament encara és activa. Des d’Acció Ecologista-Agró, tal com va comentar la nostra companya Cristina Domingo continuem denunciant la perillositat a la qual queda exposada la població no sols amb la central de Cofrents, per trobar-se obsoleta, sinó ara també pel magatzem temporal que volen construir amb greus deficiències. Tanmateix, ens trobem endinsades en la transició energètica, una qüestió que no sorgeix ara sinó que duem en marxa des dels 80 i 90, moment en què ja sospitàvem de la implantació devastadora que podien tindre les renovables i en què començarem a plantejar allò que defensem actualment, la seua ubicació racional.
Però el vessant ‘Nuclears? No gràcies!’ no és l’única que pren com a base l’exposició, ja que compta amb altres seccions que visibilitzen la lluita per la defensa i la protecció de l’horta, de l’Albufera o del que hui dia és el Jardí Botànic de València, on es pretenien construir torres de 21 altures.
Amb estos i altres moviments com ‘El Saler per al poble’ o ‘El llit del Túria és nostre i el volem verd’ hem canviat la història valenciana. Som capaces de reconstruir els espais. Tenim l’esperit combatiu, la comunitat, els motius i les forces per a continuar fent-ho. Este és el sentiment amb què eixim totes les persones que hem pogut visitar l’exposició. No us la perdeu, teniu fins al 9 de juny. Que visca la lluita ecologista, ara més que mai!!!
