Denunciem la nova aposta de l’APV per dedicar fons públics a operacions que beneficien a empreses privades del lobby portuari
En la Comissió Ciutat-Port, entitat integrada per Per l’Horta, Acció Ecologista-Agró, Ecologistas en Acción, l’Associació de Veïns i Veïnes de Natzaret, la plataforma El Litoral Per al Poble, València Saludable i altres col·lectius, ens preguntem en què pensa el Port de València quan planifica i executa projectes com a xurros, amb diners públics i que estan totalment desconnectats de la realitat econòmica, territorial, ambiental i social en la qual viu la ciutat que l’acull. Pensa l’Autoritat Portuària de València (APV) en l’interés públic o està més preocupat d’altres coses?
Ara, després de la suspensió de terminis administratius per l’emergència sanitària, el Port de València reprén el procediment per al concurs de construcció i explotació de la nova terminal de passatge. Això significa que l’Autoritat Portuària de València (APV), malgrat la caiguda i fallida de navilieres de creuers a tot el món, malgrat les altres prioritats que ara s’albiren (sanitat, educació, espais verds…), i malgrat la crisi econòmica prevista sense precedents, seguix avant amb els seus plans, presumint de la seua tradició de viure d’esquena a la ciutat.
El Port seguix amb els seus plans per a situar en la mateixa ciutat de València, en el districte Marítim, una terminal de passatgers que inclou almenys quatre atracades, capaces d’acollir en un mateix dia dos creuers i dos ferris. És més, el concurs inclou la construcció, però també la concessió per a la seua explotació per un termini de 35 anys, prorrogable fins a un màxim de 50 anys.
La naviliera Baleària ha sigut l’única empresa a presentar oferta, i l’APV defensa contra vent i marea l’exemplaritat del projecte quant a qüestions ambientals, afirmant que l’estació marítima funcionarà amb zero emissions contaminants i apostarà per l’economia circular. A esta qüestió de les emissions i de l’anacronisme del Port, que tanca l’orella al que ocorre en el sector creuerista, a les declaracions d’Emergència Climàtica i a les previsions econòmiques, la Comissió Ciutat-Port vol afegir alguna informació que s’està ometent deliberadament en estos comunicats triomfalistes.
És realment possible que els creuers s’endollen en Port?
Els creuers preparats per a endollar-se en port a l’energia “sostenible” anunciada (també qüestionable) en l’àmbit són solament un 27% de la flota, segons dades de la mateixa Associació Internacional de Línies de Creuers (CLIA), i per descomptat eliminem el Gas Natural Liquat (GNL) d’esta classificació per ser, de nou, un combustible fòssil.
Però, el problema és major perquè en este moment encara no existix un sistema estàndard de connexió utilitzat globalment (CLIA), la qual cosa dificulta encara més que este anunci triomfalista de zero emissions siga possible en realitat, ni que s’aconseguisca en un termini raonable. És més, si no es fa obligatòria, cap companyia s’endollarà en arribar a València.
I quant a terminis, segons Aurelio Martínez, president de l’APV, la vida útil d’un vaixell és d’uns 20 anys. En cas de creuers, uns 25-30 anys, existint tècniques per a allargar-la 20 anys més. Els propietaris no invertixen a adaptar-se per a endollar-se ni en manteniment llevat que siga obligatori, i menys encara ara que el negoci està en la pitjor crisi que mai ha conegut.
Què passa abans i després de l’estada d’un creuer?
En el futur llunyà en què els creuers puguen endollar-se a València, fins que els vaixells entren o ixen del port, i mentre calfen motors i esperen en les aigües pròximes a la bocana a entrar a port, continuen emetent gasos d’efecte d’hivernacle i gasos contaminants. I a més a més dels pitjors que hi ha en el transport, per usar els combustibles més bruts que existixen, fuel pesat, una espècie de quitrà que queda en el fons dels barrils de petroli, que ningú més sap per a què usar-ho o què fer amb ell.
Tot això sense parlar dels sorolls dels motors o el tràfec de vehicles a motor en la rodalia dels creuers i ferris. En qualsevol cas, qui garantix a veïnes i veïns de Natzaret o El Grau que es complisca amb elles i ells el Dret Humà relatiu al gaudi d’un medi ambient segur, net, saludable i sostenible?
I durant l’estada d’un creuer en port què ocorre?
A més a més de la salut pública, per qüestions de contaminació de l’aire i contribució a l’efecte hivernacle, els vaixells de creuer són famosos per les emissions de residus que tenen, principalment llançats a la mar, i també pel consum d’aigua potable. Un recent estudi de la Universitat de les Illes Balears mostra que un sol creuer que té com a base el port consumix més aigua que la suma de tres pobles (mitjana de 628.000 litres per amarrament). I un creuer que només fa escala consumeix 69.000 litres per amarrament, un consum superior al de molts pobles.
El turisme de creuers beneficia a València?
El turisme de creuers no beneficia a ningú més que a les navilieres com Carnival o MSC. Ja sabem de les lluites que manté la ciutadania de Venècia o Barcelona per a frenar els devessalls de turistes llampec que arriben a les seues ciutats, col·lapsant-les amb una concentració en el temps altíssima i amb una despesa mitjana molt reduïda i poc repartida. En els mateixos creuers es comercialitzen les excursions i fins i tot s’oferixen menjades de pícnic, perquè l’estada mitjana d’una persona que desembarca a València és de 4 hores.
Manca de rigorositat de l’APV
Si donem un breu repàs a les actuacions del Port de València respecte a passatge, ens porta a recordar que va fer desaparéixer el Tinglat NÚM. 3 i l’Escala Real per a construir en la dècada dels 80 una Estació Marítima, que poc després va deixar d’utilitzar-se per a fer una nova en el Passeig de Caro, enfront de la seu de Boluda. Després va realitzar una terminal de megacreuers en el dic de la futura (o no) Terminal Nord. I ara la passen al sud. Tot això, cames ajudeu-me, improvisant decisions allunyades del sentit comú i sense avaluació ambiental adequada. Quatre terminals de creuers en quaranta anys en un carnestoltes de balafiament. A més a més, el Port dissenya la nova terminal sense considerar l’oportunitat de recuperar la desembocadura a cel obert del final del llit històric.
En definitiva, des de la Comissió Ciutat-Port, entitat integrada per Per l’Horta, Acció Ecologista-Agró, Ecologistas en Acción, l’Associació de Veïns i Veïnes de Natzaret, la plataforma El Litoral Per al Poble, València Saludable i altres col·lectius, denunciem la nova aposta de l’APV per dedicar fons públics a noves operacions que beneficien especialment a empreses privades que formen part del lobby portuari, sota el cimbell d’un “turisme de qualitat”, que en realitat poc aporta en termes econòmics a les ciutats que visita en tant que està demostrat que és altament contaminant, malgrat l’esforç de propaganda al qual contribuïx la mateixa APV.
