La Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua en el Xúquer denuncia les pressions de certs usos privatius de l’aigua en esta demarcació
Les organitzacions que integren la Xarxa, entre les quals està Acció Ecologista-Agró han analizat detalladament els aspectes tècnics de la proposta i no descarten posar en coneixement de les autoritats europees els incompliments del procediment si no es subsanen abans de l’aprovació definitiva del pla.
La tercera revisió del Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer es troba actualment en fase d’anàlisi de les al·legacions presentades, per les parts interessades i el públic en general, durant el període de participació conclòs el desembre passat. Una revisió prevista en la legislació com l’última oportunitat per a aconseguir els objectius de recuperació del bon estat de rius, llacs, aqüífers, etc. i d’adaptació sostenible dels usos de l’aigua.
El procés per a l’assoliment d’estos objectius està detallat en la Directiva Marc de l’Aigua (DMA), aprovada amb el vot favorable dels representants espanyols en 2000, així com en les normes internes que emanen de la corresponent transposició. El que inclou, entre altres coses, l’obligatorietat de determinar els cabals necessaris per a mantindre els ecosistemes aquàtics (i terrestres associats) en bon estat, de manera prèvia al repartiment entre els usuaris. Això es tradueix en una limitació a la detracció d’aigua, tant en aqüífers com en les aigües superficials de rius i llacs.
No obstant, les propostes de cabals mínims recollides en el pla són clarament insuficients, sense que les mínimes modificacions proposades puguen evitar la progressiva deterioració de les masses d’aigua en un context d’emergència climàtica. Com es pot comprovar amb la proposta de la Generalitat Valenciana de deixar un cabal de tan sols 0’5 m³/s els últims 4 km del riu Xúquer, a partir de l’Assut de la Marquesa, el que representa a penes el 2% del cabal estimat del riu en règim natural.
De l’anàlisi detallada dels documents de planificació es desprén que en zones amb evident sobreexplotació s’han forçat els càlculs amb la finalitat de mantindre l’statu quo del repartiment entre usuaris.El cas del Xúquer és el més evident, però no l’únic. Este riu està afectat en la seua capçalera per la sobreexplotació de l’aqüífer de la Manxa Oriental, del qual es continua repartint aigua per a reg i altres usos per damunt de la capacitat de recàrrega, la qual cosa implica que no sols no es recupera el seu estat, sinó que este s’agreuja any rere any.
D’altra banda, les conques del Túria, el Palància o el Vinalopó, connectades mitjançant transvasaments amb el Xúquer, llastren la seua recuperació, mentre brillen per la seua absència mesures efectives per a ajustar els usos a les disponibilitats reals de les conques. Les extraccions abusives de l’aqüífer a partir de la dècada dels huitanta han privat al riu Xúquer de gran part del seu cabal base, a més de causar l’assecat del 30% de les fonts i brolladors a les valls del Cabriol i Xúquer.
Esta sobreexplotació juntament amb els problemes de qualitat que comparteix amb moltes altres zones de la demarcació, posa en risc la supervivència del Parc Natural de l’Albufera, en reduir les aportacions d’aigua que han fet possible la seua existència no salina. Es constata la disminució progressiva dels cabals que entren en el llac. L’Albufera necessita més aigua i de bona qualitat, per la qual cosa és necessària una aportació directa d’aigua del Xúquer, sense estar condicionada a la modernització de regadius.
Respecte al transvasament Xúquer-Vinalopó, cal tindre en compte que tant el riu Xúquer com l’Albufera estan lluny d’aconseguir el bon estat ecològic, per la qual cosa no és possible atendre noves demandes sense posar en greu risc la conca cedent. El propi Pla Hidrològic reconeix la gravetat de la situació futura, afirmant que “la forta disminució de recursos que es preveu en el sistema Xúquer a conseqüència del canvi climàtic suposarà l’aparició d’un important dèficit de més de 300 hm³/any en el sistema.” Malgrat això, no s’adopten les mesures necessàries per a ajustar els usos a la disponibilitat.
Entenem que les pressions exercides per usuaris i representants polítics podrien estar desviant la planificació hidrològica dels seus objectius. En l’anàlisi dels documents de planificació s’han identificat biaixos en els procediments tècnics que, de mantindre’s, pogueren derivar en incompliments legals, els quals han sigut posats ja en coneixement de l’administració hidràulica mitjançant oportunes al·legacions.
Per això les organitzacions ecologistes i sindicals que formem la Xarxa reiterem la necessitat de revisar estos aspectes abans de l’aprovació del pla i adverteix de les conseqüències lesives per al mitjà aquàtic i l’interés general que es derivarien de greus incompliments. Igualment demanem que es tinguen en compte mesures de protecció de l’ocupació i per una transició justa.
La Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua al Xúquer està formada, entre altres, per Acció Ecologista-Agró, ADIRA, AEMS-Ríos con Vida, Centre Ibèric de Restauració Fluvial (CIREF), CCOO-PV, Ecologistas en Acción, Fundació Nova Cultura de l’Aigua, Grup per a l’Estudi i Conservació dels Espais Naturals (GECEN), Intersindical Valenciana, Per l’Horta, Plataforma Ciutadana pel Riu Serpis, SEO/BirdLife, Túria Verd, WWF i Xúquer Viu.
