A València el 23 de setembre la infància va acudir a classe exposant-se a un 58% més de contaminació respecte el dia anterior
El passat diumenge, 22 de setembre, es va celebrar el dia sense cotxes dins de la setmana europea de la mobilitat. Eixe dia, els governants locals i estatals poden aprofitar l’ocasió per a ser audaces, restringint els desplaçaments en vehicle privat a l’ús estrictament imprescindible en tota la ciutat. Després de dècades de facilitació urbanística per a l’ús de l’automòbil privat, els cotxes s’han convertit en els amos dels carrers, ocupant quasi tot l’espai i ocasionant greus danys mediambientals.
En moltes ciutats de qualsevol lloc del món, la restricció de manera decidida del trànsit a motor el “dia sense cotxes”, converteix els carrers en un exemple de com podria ser la vida si racionalitzem el seu ús a l’estrictament necessari: carrers calmats per a viure, sense sorolls, sense mals fums, sense perill constant d’accidents mortals. Ens permet pensar com serien les ciutats que conviden a caminar i anar amb bici o transport públic als destins fixos: centres de treball i escolars. Eixe dia sense cotxes la ciutat comença el dia silenciosa i els seus habitants passegen, van amb bici, en cadira de rodes, en patins, patinets o en transport públic sense por al perill de ser atropellat per excés de velocitat. La ciutat pot ser manifestament diferent.
No obstant això, la setmana de la mobilitat a Espanya no es comprén bé, o no es vol comprendre. Els interessos econòmics privats es posen per davant dels inconvenients que ocasionen a la societat. Els accidents greus o mortals en carrers, carreteres o autovies urbanes, les malalties per la contaminació atmosfèrica, l’estrés diari pels embossos a les hores punta, l’expropiació de l’espai públic i l’augment de la temperatura del sòl per haver-lo convertit en aparcaments per a vehicles de motor de tota mena, són alguns dels preus a pagar perquè incideixen de manera negativa en la salut de totes les persones, però especialment dels xiquets que han perdut els espais on antany jugaven i creixien entre iguals.
Des del projecte Cycling With Clean Air, Pedalant amb aire net, de ConBici, la coordinadora en defensa de la bicicleta s’ha estudiat en 7 ciutats, entre elles València, un dels greus problemes generats per l’excés de l’ús del vehicle de motor a les ciutats i que atenta greument contra la salut de la infància: la contaminació atmosfèrica. En concret, s’ha mesurat la concentració de PM2,5, el contaminant més freqüent i que més afecta a la salut, en els entorns escolars, comparant els nivells registrats el diumenge 22 i el dilluns 23 a l’hora d’entrada als col·legis de primària. Les entitats participants del projecte ja coneixíem pels informes realitzats des d’un projecte com aquest, de ciència ciutadana, que els pics de contaminació es produeixen quan hi ha més desplaçaments a motor, lògic. Però hem volgut saber un poc més. I estos han sigut els resultats.
A València, gràcies a la participació de l’AMPA del CEIP Sant Joan de Ribera i de l’AFA del CEIP Federico Lorca, així com de les voluntàries de València en Bici-Acció Ecologista Agró, hem mesurat la concentració de PM2,5 en moviment en temps real durant el recorregut del domicili a l’entrada del col·legi a les 9.00 h el diumenge 22 i el dilluns 23 de setembre. Els nivells de contaminació el dilluns van ser 1,6 vegades superiors als registrats el diumenge. En mitjana, la infància que acudeix al col·legi en un dia laboral està exposada a un 58% més de contaminació.
En les últimes dècades els desplaçaments actius i independents de la infància a la ciutat han disminuït de manera dràstica. Són ben coneguts els beneficis d’una vida activa al llarg de tota la vida, per la qual cosa existeixen nombrosos estudis sobre les raons d’este preocupant canvi que impacta severament en la salut infantil ja que condiciona al sedentarisme. Els perills produïts per la circulació de vehicles de motor, atropellaments amb conseqüències greus o fatals, són la barrera més freqüent i important a la qual s’enfronten els xiquets i adults per a caminar o anar amb bici de manera independent. La distància entre els destins rellevants per a la infància: col·legis, parcs, llocs de trobada, oci i consum també influeix, però en menor mesura.
Segons la majoria dels experts en educació infantil privar a la infància de la mobilitat autònoma als carrers és un greu problema per a la salut física i mental durant el seu desenvolupament. És urgent pacificar les ciutats, disminuir la quantitat i la velocitat dels vehicles de motor per a oferir un espai segur per als seus habitants.
Propostes dels entorns escolars segurs i saludables per a protegir la salut infantil
- Revertir els aparcaments dins de les escoles a patis o zones verdes.
- Oferir aparcaments segurs per a bicicletes i patins.
- Convertir en per als vianants les entrades de l’escola. Allunyar l’estacionament indegut privat.
- Millorar els carrers dels barris fent-les més còmodes i segures per a caminar disminuint el trànsit i la velocitat en els barris. Cuidar i senyalitzar els camins actius escolars.
- Crear carrils bici segregats o pacificar els carrers per a poder anar amb bicicleta de manera segura.
- Millorar rutes, accessibilitat i freqüències dels transports públics.
- Usar l’espai públic per a reverdir la ciutat i protegir-la de l’impacte del canvi climàtic.
Ara com ara estem lluny d’aconseguir-les totes, però resultats com els trobats pel projecte de ciència ciutadana “Pedalant per un aire net” demostren la importància que pot tindre continuar treballant per elles. Es tracta de la salut de la nostra infància i a moltes ciutadanes ens importa.
*A través d’este enllaç pots accedir a l’informe ampliat de l’estudi del Dia sense cotxes de ConBici.
