Un vaixell saudita amb armes podria fer escala al Port de Sagunt
Tal com ha denunciat Antimilitaristes-MOC (Moviment d’Objecció de Consciència), el vaixell saudita Bahri Abha podria fer escala al Port de Sagunt (Camp de Morvedre, València) el pròxim dimarts, 10 de desembre. Tot fa indicar que este vaixell transporta armament per a la guerra del Iemen, motiu pel qual des de la societat civil ens hem mobilitzat per a no permetre l’entrada del Bahri Abha al Port de Sagunt ni a cap altre port espanyol. A continuació compartim la declaració redactada per Antimilitaristes-MOC, document que compta amb el suport d’Acció Ecologista-Agró.
A través d’alguns mitjans de comunicació i d’experts en comerç d’armes hem conegut que el vaixell de càrrega Bahri Abha de la naviliera estatal saudita farà escala en el Port de Sagunt (Camp de Morvedre, València) el pròxim dimarts 10 de desembre, de tornada a la seua base a l’Aràbia Saudita des de diferents ports dels Estats Units d’Amèrica (EUA), el principal proveïdor armamentístic saudita. Tot sembla indicar que el Bahri Abha transporta armament que podria ser emprat en la guerra que este país lliura a Iemen des de fa quatre anys, infligint un indicible sofriment a la seua població civil, com venen constatant reiteradament les principals agències humanitàries i organitzacions de drets humans internacionals.
La guerra que lliuren a Iemen Aràbia Saudita, en coalició amb altres països del Golf (amb armament dels EUA principalment, però també de països europeus com França i Espanya), i les milícies houthis, secundades per l’Iran, ha causat una tragèdia d’enormes dimensions: quasi 7.000 civils morts, més de 10.000 persones ferides, més de 2 milions de persones que han perdut les seues llars, 22 dels quasi 30 milions d’habitants del país en necessitat d’ajuda humanitària i quasi 400.000 menors d’edat patint malnutrició. La principal responsabilitat d’esta situació recau en les accions militars de l’Aràbia Saudita.
Una catàstrofe humana solament superada pels quasi 9 anys de guerra i repressió a Síria, on el règim de Bashar Al-Asad, amb el suport de Rússia i de l’Iran, és el responsable màxim d’aproximadament mig milió de morts, desenes de milers de presos i torturats, la destrucció de ciutats i infraestructures civils, i dels 11 milions de persones, més del 50% de la població siriana, desplaçats de les seues llars o del seu país.
La visita del Bahri Abha, en concret, fa visible el circuit de la guerra. En el cas del Iemen es veu amb claredat que la guerra “comença” ací, amb la fabricació de les armes en factories europees i estatunidenques, i seguix el seu camí en els cellers de vaixells com este, passant per ports com el de Sagunt, Santander o Gènova fins a arribar a l’Aràbia Saudita, on són preparades per a emprar-se en atacs sobre Iemen.
Esta aparent llibertat de moviments amb la qual es desplaça l’armament pel món contrasta inquietantment amb la terrible situació de les desenes de milions de persones refugiades, en la seua majoria a causa de les guerres on s’empra este armament, persones que busquen protecció i es troben amb tanques, fulles i mort en la mar, i Lleis racistes.
Per tot això les persones i organitzacions que subscrivim esta declaració demanem que els responsables polítics competents i les autoritats portuàries no permeten l’entrada del vaixell saudita Bahri Abha al Port de Sagunt ni cap altre port espanyol. Sol·licitem, a més a més, que el govern autonòmic i els governs municipals es posicionen públicament i amb claredat en contra de l’ús d’estes infraestructures civils per al transport de material armamentístic.
També demanem que els treballadors encarregats de l’assistència i la càrrega i descàrrega de vaixells que transporten armament exercisquen l’objecció de consciència per la pau, negant-se a fer estes tasques per a no ser col·laboradors dels preparatius de la guerra, seguint l’exemple del bomber Ignacio Robles en el Port de Bilbao en un cas similar o la vaga dels estibadors del Port de Gènova.
Exigim també que se suspenga immediatament el comerç d’armes espanyol cap a països implicats en guerres, com l’Aràbia Saudita, com ja han fet Regne Unit, Noruega, Finlàndia, França i Alemanya. I, en segon terme, el progressiu desmantellament i reconversió de la indústria de la guerra. És un fals dilema que hàgem de triar entre llocs de treball ací i morts i refugiats a Iemen i altres llocs.
Finalment, volem recordar que és el model militar de defensa el que en última instància reproduïx els conflictes bèl·lics en el món. És necessari canviar el paradigma de la defensa i passar de la seguretat entesa militarment, que ens conduïx una vegada i una altra a la guerra i la violència, a la “seguretat humana” segons la definix l’Organització de les Nacions Unides (ONU), que posa en el centre la defensa dels drets de les persones i la natura. Els exèrcits i l’estructura militar són una amenaça més a estos drets i han de començar a ser desmantellats. Cal construir una cultura de pau basada en la cooperació, la justícia i la no-violència, i no en la dissuasió i la força militar.
