Tot i les advertències d’un informe forense, el jutjat de Gandia considera que no s’ha justificat suficientment que les extraccions hagen provocat o pogueren provocar danys substancials en l’espai natural
L’extracció il·lícita d’aigües subterrànies referida en la documentació adjunta, per si mateixa o en confluència amb unes altres, produeix efectes adversos significatius en l’estat ecològic, químic i quantitatiu de les masses d’aigües superficials o subterrànies concernides en l’àmbit del Parc Natural de la Marjal de Pego Oliva. A més a més, existien efectes adversos sobre la possibilitat d’assolir un estat favorable de conservació de determinats hàbitats o espècies i qualificava les extraccions com un «greu risc de perjudici sobre l’equilibri dels ecosistemes aquàtics. A pesar de concloure així l’informe pericial de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de València, el jutjat acorda el sobreseïment provisional de la causa per no aparéixer degudament justificada la perpetració del delicte.
Des de 2008 l’Ajuntament d’Oliva té atorgada al seu favor la concessió d’un volum màxim anual de 440.000 m³/any amb destinació a proveïment, partint de dues captacions en la partida de “Port de Les Aigües”. En aquest expedient consta un informe de l’Oficina de Planificació Hidrogràfica datat el 25 d’abril de 2006 en el qual es diu que “La compatibilitat de la concessió ve condicionada a (…) que no supose afecció negativa a la marjal, havent d’estudiar-se el canvi d’ubicació dels sondejos en el cas que així fora.”
Al febrer de 2002, l’Estudi Hidrològic i Agronòmic del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva elaborat pel Centre Valencià d’Estudis del Reg, Universitat Politècnica de València, exposa:
“El sistema de proveïment als complexos turístics al sud del Riu Bullent, es proveeix de 2 sondejos contigus, situats en el Port de Les Aigües, contigus a la carretera CC-3318. Aquests sondejos exploten l’aqüífer d’Almirante-Mustalla en el lloc més fàcil, al costat dels brolladors del Riu Bullent, a penes a uns pocs metres del límit del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva. El seu efecte hidrològic sobre el riu és directe i immediat.”
“No importa que l’any siga humit: a principis de juliol, les extraccions dels aqüífers esgoten el cabal del Bullent durant dos mesos.”
“Convé no oblidar, que la marjal de Pego-Oliva, és el final del sistema i per tant, tots els desajustaments, sobreexplotacions i errors de gestió, repercuteixen directament sobre ella.”
“Els problemes hídrics que es detecten en l’actualitat, provenen d’una banda de l’explotació incorrecta de les aigües subterrànies (…) La repercussió més forta és inevitablement en la rehidratació de la marjal i en la intrusió marina. En síntesi, els problemes actuals són els tres següents:
- La marjal de Pego-Oliva rep menys aigua de la que podria rebre.
- El Riu Bullent disminueix exageradament el seu cabal al juliol i agost la qual cosa obliga a suplementar la dotació de l’arrossar i de la marjal.
- Apareixen indicis d’intrusió marina en la partida d’Ullalet i La Barraca d’Oliva, i en la zona sud d’especial protecció de la marjal.”
“Una altra extracció d’efectes clars és el proveïment a la Platja d’Oliva des del pou d’Aigües del Bullent. Les extraccions per a la platja, es concentren a l’estiu, directament sobre els brolladors. La detracció és directa en el moment més compromés.”
“Finalment sembla imprescindible que el reg del camp de golf d’Oliva Nova es realitze amb les aigües residuals depurades de la pròpia urbanització. No és lògic que s’empre per a això les aigües del pou d’Aigües del Bullent, que lleva directament dels brolladors que alimenten aquest Riu. Això és senzillament inadmissible en la nostra opinió.”
Sobre aquestes qüestions, cap administració va prendre cartes en l’assumpte
Després de la tramitació de dues Queixes pel Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana (Queixes núm. 202201250 i 202203799), a instàncies d’Acció Ecologista-Agró, l’Ajuntament d’Oliva es va veure obligat a proporcionar la informació sobre els volums realment extrets entre els anys 2012 i 2021.
En cada any considerat els volums bombats van duplicar, com a mínim, el volum concedit, i en 2013 es van extraure 1.278.940 m³, la qual cosa suposa quasi el triple del volum objecte de la concessió. Malgrat no tindre una disponibilitat legal d’aigua, el nombre d’abonats d’Aigües del Bullent va anar augmentant des de 3.353 en 2012 fins als 3.876 en 2021.
Al setembre de 2023 la Fiscalia de l’Audiència Nacional va incoar Diligències preprocessals, conforme a la Llei de Responsabilitat Mediambiental, motivades per ofici remés pel Fiscal de Sala de Medi Ambient i Urbanisme després de denúncia d’Acció Ecologista-Agró.
La Fiscalia de l’Audiència Nacional fa constar que:
- El PORN del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva amb caràcter general, prohibeix aquells usos i activitats que contribuïsquen a deteriorar la qualitat de les aigües i a disminuir la seua quantitat en els ecosistemes aquàtics, així com aquelles actuacions, obres i infraestructures que puguen dificultar el flux hídric o suposen manifestament un maneig no racional del mateix i dels seus recursos naturals (art. 11).
- Els punts de captació reals no estan situats en les coordenades indicades en la concessió, sinó, malgrat la prohibició expressa de l’art. 15.3 del PORN, en altres diferents a menys de 500 metres de la font de Les Aigües.
- El cabal extret entre 2012 a 2021, per damunt del qual és objecte de concessió, aconsegueix un total de 6.670.700 m³ (6.670.700.000 litres).
- El valor del mal ocasionat al domini públic hidràulic per l’extracció il·legal d’aigua, conforme als paràmetres de l’art. 326 bis del Reial decret 849/1986, d’11 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament del Domini Públic Hidràulic, ascendeix a un total d’11.792.015 euros.
- Amb independència de l’aqüífer del qual es tracte, l’extracció d’aigües subterrànies sense la deguda autorització i control administratiu suposa l’ús il·legal d’un bé públic que porta associats determinats riscos ambientals com ara la intrusió marina o la contaminació.
- En conseqüència, l’extracció il·lícita d’aigües subterrànies referida, per si mateixa o en confluència amb unes altres: Produeix efectes adversos significatius en l’estat ecològic, químic i quantitatiu de les masses d’aigües superficials o subterrànies concernides en l’àmbit del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva. Produeix efectes adversos significatius en la possibilitat d’aconseguir l’estat favorable de conservació de determinats hàbitats o espècies concernides al Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva. Suposa un greu risc de perjudici sobre l’equilibri dels ecosistemes aquàtics del Parc Natural de Pego-Oliva.
La Fiscalia de l’Audiència Nacional va arxivar les Diligències argumentant que la concessió administrativa la té atorgada l’Ajuntament d’Oliva (Administració Pública Local), en tant que Aigües de Bullent S.A sols actua com la seua representant acreditada. La Llei 26/2007, de 23 d’octubre, de Responsabilitat Mediambiental limita el seu àmbit d’aplicació als danys mediambientals quan hagen sigut causats per operadors que exercisquen activitats econòmiques o professionals (arts. 3, 2.11 i 2.9); sense que resulte aplicable als possibles danys causats per Administracions Públiques territorials en l’exercici de potestats administratives i prestació de serveis públics, però, va afegir, les diligències practicades posen de manifest uns fets que pogueren ser constitutius de delicte contra els recursos naturals i el medi ambient dels arts. 325, 327.a) i 330 СР.
D’igual mode, l’extracció il·legal d’aigua subterrània, quan suposa una defraudació per a la Hisenda Pública estatal, per elusió del pagament de tributs consistents en el cànon – taxa de naturalesa tributària segons a l’art. 2.2 LGT – meritable a favor de la CHX, conforme al que es disposa per l’art. 112 del reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Aigües, poguera ser constitutiva d’un delicte contra la Hisenda Pública de l’art. 305 CP, en el supòsit d’excedir la quota defraudada de 120.000 euros. La Fiscalia de l’Audiència Nacional (art.12.g i 19.1 EOMF), de conformitat amb l’art. 65 LOPJ, no té competència legal per a investigar la seua possible rellevància penal.
Entre les diligències practicades consta Informe pericial de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de València. Secció de Biologia. Laboratori d’Ecotoxicologia amb les següents conclusions:
- El riu Bullent constitueix, per si mateix, un enclavament excepcional des del punt de vista dels seus valors naturals en el conjunt de les zones humides litorals del nostre país, per la seua peculiaritat, diversitat d’espècies i riquesa en endemismes.
- Cap dels estudis científics consultats descriu l’estat dels organismes, comunitats, hàbitats o recursos objecte d’aquest estudi, en la Marjal de Pego-Oliva en general i en la conca del riu Bullent en particular, com a favorable des del punt de vista de la seua conservació.
- Tots ells esmenten implícita o explícitament la qualitat i la quantitat de les aigües de les surgències procedents de l’aqüífer de Mustalla, a través del riu Bullent o directament en altres zones de l’aqüífer de Pego-Oliva com un factor determinant per a la preservació del patrimoni natural que alberga.
- L’extracció il·lícita d’aigües subterrànies referida en la documentació adjunta, per si mateixa o en confluència amb unes altres, produeix efectes adversos significatius en l’estat ecològic, químic i quantitatiu de les masses d’aigües superficials o subterrànies concernides en l’àmbit del Parc Natural de la Marjal de Pego Oliva.
- L’extracció il·lícita d’aigües subterrànies referida en la documentació, per si mateixa o juntament amb unes altres, produeix efectes adversos significatius en la possibilitat d’aconseguir l’estat favorable de conservació de determinats hàbitats o espècies concernides al Parc natural de la Marjal de Pego-Oliva.
- L’extracció il·lícita d’aigües subterrànies investigada suposa un greu risc de perjudici sobre l’equilibri dels ecosistemes aquàtics del Parc Natural.
A instàncies del Fiscal de Sala de Medi Ambient i Urbanisme, al maig de 2024, la Fiscalia de Gandia va presentar denúncia. Acció Ecologista-Agró es va personar en el procediment.
Dos anys després, el Jutjat de Gandia acorda el sobreseïment provisional de la causa amb el següent Fonament de Dret:
“De l’actuat no apareix degudament justificada la perpetració del delicte que ha donat motiu a la formació de la causa pel que, d’acord amb el que es disposa en l’article 641.1° de la Llei d’Enjudiciament Criminal, procedeix acordar el sobreseïment provisional de les actuacions. En el present cas, de les declaració practiques s’ha pogut acreditar l’existència d’una sobreexplotació però sense que dita sobreexplotació haja causat ni haja pogut causar danys substancials ni en el medi ambient ni tampoc en la flora ni la fauna de la marjal, destacant en particular les ultimes declaracions dels tècnics que incidien en què el cabal ecològic no ha sigut insuficient ni tampoc que hi haja hagut problemes de mortaldat amb el samaruc ni amb les aus nidificants, estimant en definitiva que no concorren els requisits el tipus penal pel que procedeix acordar el sobreseïment de les actuacions sense perjudici de les accions administratives que puguen correspondre.”
És evident que el Jutge no ha pres en consideració les contundents conclusions de l’Informe pericial de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de València, per la qual cosa amb això de “les últimes declaracions dels tècnics” ha de referir-se a l’informe signat pel Director-Conservador del Parc Natural Pego-Oliva i el Cap del Servei de Gestió d’Espais Naturals Protegits de la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori. Informe del qual interessa destacar el següent:
“Del seguiment del peix endèmic i en perill d’extinció, denominat samaruc, el parc natural presenta la població més meridional i de les millors conservades a la Comunitat Valenciana. El seu principal reservori poblacional (marjaletes) són xicotetes basses molt pròximes als pous d’Aigües del Bullent, S. A., per la qual cosa a causa de la seua proximitat sí que poden veure’s afectades per l’excés d’extracció d’aigua de la concessió autoritzada. En particular, l’estiu del 2024, a causa de la gran sequera, les xicotetes basses on habita el samaruc han anat reduint el seu volum i tant el samaruc com altres peixos i invertebrats es van concentrar en aquelles basses de major capacitat que permetia la seua supervivència.”
Es tracta de la major població mundial de samaruc (Valencia hispanica), espècie catalogada com de “En Perill d’Extinció” en l’Annex I del Reial decret 439/90 pel qual es regula el Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades, en l’Annex II del Conveni de Berna i en els Annexos de la Directiva d’Hàbitats. I aquesta població, segons l’informe, “pot veure’s afectada per l’excés d’extracció d’aigua de la concessió autoritzada”.
Per a discrepar del Fonament de Dret de la Resolució de sobreseïment del Jutjat de Gandia cal considerar que el delicte ecològic o mediambiental es configura principalment com un delicte de perill o risc, cosa que significa que no requereix que es produïsca un mal o lesió material i efectiva sobre la naturalesa, sinó que n’hi ha prou amb crear una probabilitat o potencialitat de mal greu a l’equilibri dels ecosistemes o a la salut de les persones. Segons la jurisprudència del Tribunal Suprem, els tribunals han de comprovar que la conducta contaminant o infractora posseeix la idoneïtat real per a originar un perjudici greu al medi ambient, encara que el mal definitiu no arribe a manifestar-se.
Després de la decisió del Jutge, via lliure perquè Aigües del Bullent (Construcciones Hispano Germanas) puga continuar guanyant uns bons diners apropiant-se d’un bé públic encara a costa de posar en perill o risc la major població mundial de samaruc.
