Demanem garanties per a poder exercir pam a pam l’Acció Popular en la defensa del medi ambient, la natura i el territori
L’Avantprojecte de la Llei d’Enjudiciament Criminal limita les possibilitats d’exercir l’Acció Popular en matèria de medi ambient, fet que suscita preocupació entre les entitats ecologistes. Per això, la Comissió Jurídica d’Acció Ecologista-Agró ja ha presentat al·legacions a esta nova Llei. En les nostres al·legacions destaquem la funció d’organitzacions ecologistes, com és el cas d’AE-Agró, en la conservació i defensa legal del medi natural i denunciem l’exclusió injustificada d’estos col·lectius per a exercir completament l’Acció Popular, afavorint així l’arbitrarietat de l’Administració de Justícia.
Tal com exposa la Comissió Jurídica d’Acció Ecologista-Agró en les seues al·legacions, les modificacions de l’actual regulació de l’Acció Popular en l’Avantprojecte de la nova Llei d’Enjudiciament Criminal resulten ser un pas enrere en la defensa i la protecció del medi ambient per a particulars, col·lectivitats i organitzacions ecologistes. En este sentit, sí que es manté la legitimació per a exercir l’Acusació Popular a les associacions. Però, amb importants restriccions.
D’entrada, este avantprojecte determina una sèrie de delictes mediambientals que quedarien fora del marc d’actuació sense cap justificació i que considerem que han de continuar sent perseguibles per l’Acció Popular. Este és el cas, per exemple, de l’alliberació d’espècies exòtiques invasores, recollida en l’article 333; dels delictes relatius a la caça i la pesca, articles 334 i 335; la caça amb mètodes no selectius, com el parany, previstos en l’article 336; el maltractament animal, article 337; els delictes d’incendis forestals o no forestals, articles 352 a 356: els delictes relatius a l’energia nuclear i radiacions ionitzants, articles 341 a 345; i, finalment, els de prevaricació.
Si tenim en compte que no hi ha cap abús en l’exercici de l’acció pública per part de les associacions mediambientals, estes limitacions manquen de sentit i poden ser contràries al Conveni d’Aarhus. A més a més, tampoc tenen en compte el paper d’estes entitats a l’hora de perseguir i condemnar justament delictes contra el medi ambient, ja que complementen l’actuació de l’Administració de Justícia i eviten els abusos del poder polític.
De fet, el paper d’AE-Agró, per exemple, va ser determinant per a aconseguir la condemna de l’alcalde de Nàquera (Camp de Túria, València), Ricardo Arnal (Partit Popular), per l’incendi forestal de 2006 provocat per un castell de focs d’artifici. I també va ser clau el nostre paper en la condemna de Carlos Pascual, alcalde de Pego (La Marina Alta, Alacant), per danys a la Marjal de Pego-Oliva entre 1996 i 1998. De fet, en 2007, Pascual (Unió Valenciana i Iniciativa Independent) va ser el primer alcalde espanyol que va anar a la presó per un delicte mediambiental.
En la sentència del Tribunal Suprem (TS), de 21 de febrer de 1995, contra Pascual cal recordar que es reconeixia la important aportació d’AE-Agró. De fet, diu literalment: “S’exclou de la condemna en costes les causades per l’Acció Popular Acció Ecologista Agró (…), donada l’eficaç intervenció de la mateixa al llarg de tot el procediment. Constituïx jurisprudència indiscutida la que considera que l’exercici de l’Acció Popular per un ens no implicat en la dinàmica delictiva mai pot, quan existix una acusació pública oficial, exercitada pel Ministeri Fiscal, repercutir-la additivament sobre l’acusat condemnat”.
Despenalització a la carta dels delictes mediambientals
Segons l’actual proposta de modificació de la Llei d’Enjudiciament Criminal, el Ministeri Fiscal tindria la possibilitat d’arxivar qualsevol delicte amb una condemna inferior a 2 anys, segons el seu judici. Açò, que consta a l’article 175 de l’avantprojecte, no sols legitima la falta de sensibilitat que hi ha cap a certs delictes mediambientals, sinó que també pot damnificar el principi d’igualtat davant la Llei, ja que uns fets serien condemnats en un lloc i no en altre.
L’article 175 recull també la despenalització a la carta i de facto dels delictes que compten amb penes de menys de 2 anys, com és el cas de les emissions i abocaments il·legals (article 325); el delicte de trasllat, tractament o aprofitament de residus contravenint la Llei (article 326); l’explotació d’instal·lacions sense autorització (article 326 bis); el delicte de danys a la flora (article 332); i els ja esmentats d’alliberació d’espècies exòtiques invasores, els relatius a la caça, la pesca i la caça amb mètodes no selectius i el de maltractament animal.
Per a evitar la despenalització a la carta de tots estos delictes, AE-Agró demana en les seues al·legacions la supressió de l’article 175 d’arxivament per motius d’oportunitat.
D’altra banda, la nova Llei d’Enjudiciament Criminal destaca la falta de recursos o audiència enfront dels arxivaments. D’acord amb això, l’article 555 preveu el sobreseïment amb audiència al Ministeri Fiscal. Però, no preveu l’audiència a l’Acusació Popular o particular. A més a més, tal com passa amb el supòsit de desestimació de l’article 585.4, l’article 567.3 exclou el recurs enfront de la resolució del Jutge de Garanties, denegant l’acusació particular.
Des d’AE-Agró alertem que la falta d’acusacions populars o particulars pot generar indefensió i anar en contra de l’article 24 de la Constitució. Per això en les nostres al·legacions demanem que es permeten sempre els recursos enfront de decisions judicials en el curs del procediment.
Finalment, davant la nova impossibilitat que tindria l’Acusació Popular per a participar en la fase de l’Executòria, on es decidix si el condemnat va a presó o no, al·leguem la necessitat de canviar els articles 800 i 969. L’objectiu? Doncs, permetre la participació de l’Acció Popular en tots els tràmits de l’Executòria de sentències.
