Este projecte tenia entrebancs legals prou difícils de superar
L’expedient instruït per a la venda d’una parcel·la prop del Castell de Xàtiva ens ha permés conéixer què va ocórrer l’any passat amb el projecte fallit del museu subterrani de la muntanya. El col·lectiu comarcal d’Acció Ecologista-Agró La Costera i la plataforma Xàtiva Digna havíem demanat informació a la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic, a la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport i també a l’Ajuntament de Xàtiva. I, una vegada consultada la documentació sol·licitada, hem pogut constatar que el projecte tenia entrebancs legals prou difícils de superar. Per a portar endavant esta iniciativa, l’empresa promotora havia de comprar terrenys públics que formen part de tres Béns d’Interés Cultural (BIC).
La primera sorpresa que vam tindre quan vam poder accedir a la informació del fallit museu subterrani de la muntanya del Castell de Xàtiva (La Costera, València) va ser que la parcel·la en qüestió encara continua sent propietat de l’administració, malgrat que en premsa s’havia informat de la seua venda i fins i tot el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), en una publicació referent a una modificació del conveni vigent, havia anunciat que la transacció s’anava a produir en breu.
Cal recordar que l’empresa mercantil propietària de l’Hotel Montsant va presentar una proposta per a desenvolupar un Centre d’Art i Arqueologia on ubicar la seua col·lecció d’art modern. Al mateix temps, també volien ampliar l’Hotel Montsant. I per a portar endavant este projecte necessitaven comprar una parcel·la propietat de la Generalitat Valenciana ubicada al costat del Castell de Xàtiva. A la vista de l’expedient, pareixia que eixos 2.285 metres quadrats eren imprescindibles per a desenvolupar esta iniciativa.
En març de 2017, l’empresa va presentar públicament este projecte, que va retirar el 29 de maig per a no generar confrontació entre la ciutadania i perquè estimaven que era precís un consens ampli dins de la localitat. Però, a l’estudiar els antecedents hem vist que les dificultats per a desenvolupar el projecte eren molt més complexes que el consens o la confrontació social. L’actuació tenia importants dificultats jurídiques que la feien quasi impossible amb un mínim d’oposició institucional o ciutadana.
Segons hem pogut esbrinar, l’expedient va començar amb una denúncia d’una delimitació incorrecta de la propietat de la Generalitat per un particular, que volia apropiar-se de la parcel·la objecte de la compra. A tal fi, va plantar espècies arizòniques per a modificar els límits de la parcel·la. La denúncia és del 6 de març de 2013 i el 16 d’octubre d’eixe mateix any l’empresa promotora del Centre d’Art i Arqueologia Montsant demana la compra de la parcel·la esmentada. A l’expedient no s’indica qui va realitzar eixa delimitació, però eixa parcel·la només limita amb terrenys propietat de l’empresa promotora.
Des de l’inici de l’expedient es reconeix que la parcel·la en qüestió tenia tres declaracions de Bé d’Interés Cultural (BIC) diferents: el BIC del Castell de Xàtiva i les seues muralles, el de l’àrea arqueològica solar de l’antiga ciutat de Xàtiva i, per últim, el del conjunt històric artístic del casc antic de la ciutat de Xàtiva i les seues muralles. No obstant, incomprensiblement, estes proteccions apareixen i desapareixen en funció dels informes, especialment conforme avançava l’expedient.
Segons establix l’article 24 de la Llei 4/98 d’11 de juny de Patrimoni Cultural Valencià, els béns inclosos en l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià propietat de les administracions públiques, com és el cas d’esta parcel·la, no es poden vendre. A l’expedient hi ha nombrosos informes, però només un recorda este article, que impedia la venda i per tant el projecte impulsat per l’empresa propietària de l’Hotel Montsant.
L’expedient va iniciar-se amb la desafectació per a posteriorment modificar el conveni entre l’Ajuntament de Xàtiva i la Generalitat. En eixe moment, una advocada de la Generalitat ja va informar que tan sols es podia realitzar la venda si el bé no era BIC i que calia acreditar-ho amb un informe tècnic. La mateixa funcionària es va queixar perquè l’expedient que li havien aportat estava incomplet.
Però, la Direcció General de Cultura, aleshores dirigida encara pel Partit Popular, va considerar que el terreny no era BIC, a pesar que l’expedient ho reconeixia en diversos informes, i va continuar la tramitació del projecte. En maig de 2015, amb el canvi de govern tant local com autonòmic, l’expedient va quedar inicialment en suspensió fins al seu tancament definitiu en febrer de 2018.
Paga la pena destacar que, en desembre de 2016, la Generalitat, a través de la Conselleria de d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, ja havia proposat la reafecció del domini públic de la parcel·la i per tant la seua no venda. I açò va ser abans que l’empresa promotora presentara el projecte que tanta polèmica va despertar a Xàtiva.
Després de consultar la informació esmentada, des del col·lectiu comarcal d’Acció Ecologista-Agró La Costera considerem que, si esta iniciativa depenia de la venda d’eixa parcel·la, estava destinada al fracàs des del seu inici. Jurídicament tenia una gran dificultat, ja que era BIC i no una sinó tres vegades. I la Llei establix que un BIC propietat d’una administració no es pot vendre.
En cas d’haver-se venut, la transacció hauria sigut nul·la i s’haguera generat una situació molt complexa que hauria implicat enderrocar allò construït, indemnitzar els afectats i inclús responsabilitats penals per continuar, sense justificació raonable, amb un expedient amb un informe desfavorable de l’advocacia de la Generalitat.
Només en un hipotètic cas d’unanimitat a la ciutat, els promotors i les administracions implicades podrien haver intentat, amb molt de risc, portar endavant este projecte. Però, com el fallit museu subterrani de la muntanya del Castell es va trobar amb una ferma oposició de la plataforma Xàtiva Digna i AE-Agró, l’empresa tan sols podia retirar-se. El passat 12 d’abril, les dues entitats que ens vam oposar al projecte ens vam reunir per a analitzar el tema i les actuacions a desenvolupar a partir d’ara.
